diumenge, 28 de febrer del 2010

dissabte, 27 de febrer del 2010

Una sortida digna segons Salvador Macip


L'escriptor Salvador Macip dóna la seva visió al seu Bloguejat, d'Una sortida digna, juntament amb altres llibres, i fa una encertada divisió dels contistes catalans en dos grups.

dijous, 25 de febrer del 2010

dimecres, 24 de febrer del 2010

Un jove lector i blocaire


Carles Comas és un jove i fidel seguidor d'aquest blog, a qui ja li tinc estima i que em tracta molt bé al seu blog El semàfor on ha comentat Una sortida digna. I a més m'envia una foto amb el llibre com han fet altres lectors/es , per la qual cosa rebrà un conte inèdit de regal.
Fa goig comptar amb lectors tan joves, i obre el camí de l'esperança.

dimarts, 23 de febrer del 2010

Des d'un capvespre a la Mediterrània


En motiu d'il.lustrar la seva participació a la iniciativa de crear poemes amb l'expressió "una sortida digna", Ferran d'Armengol va penjar al seu blog aquesta imatge d'Empar Sàez a La Mola.

divendres, 19 de febrer del 2010

dijous, 18 de febrer del 2010

diumenge, 14 de febrer del 2010

Versant amb Una sortida digna

Avui s'acaba el termini per a participar a la proposta d'escriure poemes amb l'expressió "una sortida digna", que seran inclosos en un llibre editat per Petròpolis.Aquesta és la participació de Maria Lluïsa Gascon:
Perdonar-se

La vida se li esmuny a poc a poc,
una sortida digna ha de trobar.
Res del que ha fet no l’ha portat enlloc
i encara que li costa recordar
i l’avui se li mescla amb el passat,
l’ahir se li presenta desbocat
i li exigeix que es pugui perdonar.

Què se n’ha fet del jove que va ser?
Què du al sarró que el fa anar tan corbat?
Qui és el vell de rostre fugisser?
Massa preguntes si estàs derrotat!

Avui en despertar-se s’ha vist gran,
una sortida digna ha de trobar.
Tot el que ha fet sap que li jutjaran
i encara que li costa recordar
i l’avui se li mescla amb el passat,
les ombres de l’ahir l’han assetjat
i li diuen que s’ha de perdonar.

Què haurà dit aquella boca ara muda?
Què pot deixar per sentir-se lleuger?
Qui és el vell de mirada perduda?
Moltes respostes li mouen el ser!

Versant amb Una sortida digna

Avui s'acaba el termini per a participar a la proposta d'escriure poemes amb l'expressió "una sortida digna", que seran inclosos en un llibre editat per Petròpolis.Aquesta és la participació de Jesús Giron (Calpurni):

POEMA DE COMIAT
Fóra del temps ja.
Les busques, oblidades;
el meu rellotge, aturat.

Totes les passes, marcides;
tots els camins, recorreguts;
els itineraris, complits.

Els llibres, escrits;
els arbres plantats, ara sense fulles;
els fills plorant.

Les tristes mirades, a l’oblit;
els bells esguards, als records;
els màgics somriures, a les fotografies.

El llum etern, encès;
l’equipatge, per fer;
el dinar, a taula.

La vella porta, tancada,
i la clau, perduda al fons del temps.
El Viatger Perpetu, com sempre, de viatge.

I jo, a la recerca d’una sortida digna.

Versant Una sortida digna, últim dia

Avui s'acaba el termini per a participar a la proposta d'escriure poemes amb l'expressió "una sortida digna", que seran inclosos en un llibre editat per Petròpolis.
Aquesta és la participació de Mhireia:

tots,crec,anem cercant
una sortida digna i ens anem emmirallant
darrera d'elixirs, postures, píndoles
per retrobar el somriure.

Porta oberta en runes


Porta oberta en runes, agafada del blog de Josep Gironès.

dissabte, 13 de febrer del 2010

Essència

Ànim que demà s'acaba el termini per a participar al llibre de poemes amb Una sortida digna

Essència

Una sortida digna
el que em demanes
per poder vèncer el joc
de les pors feixugues
que amb el pas dels dies
ja no et deixen viure

Un silenci et regal
perquè ompli el teu buit
i retornis a alenar
amb la mateixa empenta
quan creies amb els somnis
i t’exigies molt més que la utopia.

El portal no és estret
ets tu qui fas mesura
sinó et permets alleugerir la vida
amb bastiments d’esperances
per fer un aixopluc meravellós
on retrobar la teva essència.

Josep Bonnín

Versant amb Una sortida digna

Anna Rsipau, de L'Escala, també ha escrit un poema amb l'expressió "una sortida digna" i s'afegeix a la proposta que vaig anunciar el 26 de gener on trobareu les instruccions.
Animeu-vos, que el termini acaba el 14 de febrer.
.
Asseguda a la sorra em sento buida curculla
la pell solcada per esculls i onatges
l´ànima hissada i d´albades curulla.

La meva vida vincla al vent i es desgavella.
M´amaro del paisatge buscant un signe.
El mar m´embolcalla i em proposa una sortida digna:

Albiro una onada abrivada que contra la roca s´estavella,
i, en espurnejants perles d´escuma, s´esbardella.
Amb la mirada guspirejant i la força reeixida,
llambrego una serena onada que li llepa la ferida.

Potser ser roca és una digna sortida:
A voltes acaronada per una mar encalmada.
A voltes esculpida per una forta embranzida.
I sempre embolcallada per escuma de rosada,
alè d´il.lusió que regalima del mar de la vida,
per redreçar-me de la més furient esbotzada.

divendres, 12 de febrer del 2010

Porta oberta a la llibreria Serret


Una estimada porta amb l'Octavi al darrere, sempre oberta a escriptors i escriptores, a la llibreria Serret de Vall-de-roures.

dimecres, 10 de febrer del 2010

Versant amb Una sortida digna

Montse Urpinell també ha escrit un poema amb l'expressió "una sortida digna" i s'afegeix a la proposta que vaig anunciar el 26 de gener on trobareu les instruccions.
Animeu-vos, el termini acaba el 14 de febrer.
GOTES DE LLUNA

Avui m’escarrasso a convèncer –me
que m’has adorat cada instant,
com regalims de gotes de lluna
al damunt d’un tauler de serradures,
que ha dipositat el pas del temps.

Encara mous totes les peces:
les teves i també les meves.
Amb les negres, em bufes les blanques.
I és impensable quedar en taules.
Ara sé que només és un joc
i que una jugadora jo en sóc.
Tu m’has ensenyat les regles,
I a saber perdre..., i a guanyar...
N’albiro una sortida digna,
tot just comenci una nova partida,
de la que tu ja no formis part.

M’escarrasso a rememorar
cada instant que et vaig adorar.
com regalims de gotes de lluna
que s’empassen les serradures
d’un grapat de peces de dames.

porta de l'ermita de la Mare de Déu de l'Abellera


Mercè Puntí em regala una foto de la porta de l'ermita de la Mare de Déu de l'Abellera (Baix Camp), i una col·lecció de fotos del Priorat.

dimarts, 9 de febrer del 2010

Versant una sortida digna

Afegint-se a la proposta que vaig anunciar el 26 de gener on trobareu les instruccions, Conxita ha enviat aquest poema amb l'expressió "una sortida digna". Animeu-vos, el termini acaba el 14 de febrer.

Calla. La llum minva. Sembla una boca.
Velada, fonda, densa,
que anhela el llavi,
i el llavi anhela la duresa de la dent
afuada i lasciva. Sols
la nit trencada i tendra escalfa
les taules buides.
Cau. La claror estanca
una porta freda.
Entre les frontisses es cola l’absurd.
Breu. Traspassa les cambres.
S’oblida dels somnis inhòspits
i creua les grises
mirades incertes.
Sura. S’abraça una lluna indecisa
a les desferres. En les andanes
s’injecta una esperança orba
i vessa
el seu deliri en un gos que clava
la febre descalça i cega
en la paret foradada.
Cerca
una sortida digna
calladament, quan neva,
i la por es torna blanca.
Salta
per sobre la neu, darrere la llum
en l’insomni.
Troba
la boca densa, fonda,
darrere la porta.
I fuig
del llavi velat, tendre,
que el du a la nit.

Porta oberta a Cornudella de Montsant


Porta oberta a Cornudella de Montsant

dissabte, 6 de febrer del 2010

Versant una sortida digna

Una entrada amb un passadís llarg, ple de portes,
Nous camins per triar,
Amb ànims d'avançar, però de vegades cansada de caminar.

S
ovint patint de patiment,
Obrint les portes a l'amor,
Repetint els mateixos errors,
Trobant respostes a les preguntes,
I buscant preguntes a les respostes
Damunt allò que proves de construir,
A vegades caus, reculls la runa i a tornar-hi.

Deixant minúscules petjades,
I creixes a cada pas,
Guardes records viscuts,
Noves portes a cada moment, les obres o les tanques
Així és la vida, un passadís llarg, ple de portes.

Aprenent

Versant Una sortida digna

Afegint-se a la proposta que vaig anunciar el 26 de gener, Joan Guasch Torné ha escrit aquest poema amb l'expressió "una sortida digna". Animeu-vos, el termini acaba el 14 de febrer.

Hi ha un besllum de final de carrer
i el so d’uns passos arrossegats.
No és una pel·lícula, és un conte.
Hi ha una ombra del que va ser
que vaivereja com una fulla seca.
Hi ha un món de records perduts
en la memòria (la memòria és boira)
i un joc d’absències i penombres.
El sol s’amaga. La lluna no hi és.
El carrer s’acaba. Dreça l’esquena.
Llença el bastó. Camina decidit
per trobar una sortida digna.
Pels ulls, llavors, la llum. Tot
es dissol. Tot comença.

Versant Una sortida digna

Afegint-se a la proposta que vaig anunciar el 26 de gener, Pere (calle Arquimedes) m'envia els seus versos amb l'expressió "una sortida digna". Animeu-vos, el termini acaba el 14 de febrer.

Sóc tan covard i salvatge
infantil, immadur
Faig tant de mal a qui estimo
volent, sabent
Que només em queda una sortida digna
ja ho saps, ja ho sé ...

divendres, 5 de febrer del 2010

Versant amb Una sortida digna

Afegint-se a la proposta que vaig anunciar el 26 de gener, Agustí Masip m'envia els sue poema amb l'expressió "una sortida digna". Animeu-vos, el termini acaba el 14 de febrer.

Una última sortida digna

Murs altius de silencis eixuts,
racons ignots esperant conqueridors,
fosques parets hàbides de colors,
i ni cap finestra per on entrar la llum,
ni cap escletxa possible,
només una porta ens és l’última esperança,
ens permet la darrera possibitat,
encara,
d’una sortida digna.

dijous, 4 de febrer del 2010

dimecres, 3 de febrer del 2010

dimarts, 2 de febrer del 2010

Nova lectura dels meus contes


Asssumpta Bosch , que ja ha col·laborat amb aquest blog amb algunes portes (una, dos, tres ) també forma part del club de lectors d'Una sortida digna, i li envio amb molt de gust el conte inèdit de regal, tal com vaig prometre a l'inici del viatge amb aquest llibre.

Porta oberta a Cornudella de Montsant


Porta oberta a Cornudella de Montsant

dilluns, 1 de febrer del 2010