divendres, 17 d’abril de 2009

Les reixes no tapen la llum


Una nova imatge que s'afegeix a la col.lecció de portes obertes (per dins) presa del blog Amb ulls de sargantana

10 comentaris:

  1. Les reixes tan treballades són precioses, un bon forjat, però... quina sensació estar-s'hi darrere, per més boniques que siguin...

    ResponElimina
  2. Les portes amb reixes sempre tindrien que estar obertes.

    ResponElimina
  3. Em pregunto per què només vols portes obertes des de dins. No veus que hi ha sortides que només es poden fer a través d'una entrada? El contrari pot ser ben bé una fugida més que una sortida...:)

    ResponElimina
  4. hi h aun amena de llum que no la tapa ni el mur més gruixit

    ResponElimina
  5. la llum és lliure i travessa reixes

    ResponElimina
  6. Acabe de descobrir aquest blog i m'ha encisat... T'he deixat una aportació en el meu blog.... ara mateix.
    Una abraçada

    ResponElimina
  7. Gràcies a l'Albanta he descobert el teu blog, i m'ha agradat molt. Crec que vaig fer una aportació al meu blog

    ResponElimina
  8. També he arribat aquí des d'Albanta, i trobo que és una proposta interessant. Si faig alguna foto de l'estil, te la faré arribar segur.

    ResponElimina
  9. Un altre que ve dels blogs de l'Albanta i la Khalina. Tens un espai molt original. M'agrada.

    ResponElimina
  10. Les reixes sempre deixen entrar-ne la llum. I si volem, les ombres que dibuixen ens marquen les hores...
    Bonic!
    ;)

    ResponElimina