diumenge, 29 de novembre del 2009

dimecres, 25 de novembre del 2009

dilluns, 23 de novembre del 2009

Una sortida digna a Ascó


Divendres passat, tres quarts abans de l'acte, arribo a Ascó pràcticament alhora que Jesús Fusté. A la porta del Centre Neuràlgic ja ens espera Jordi Grau, de la llibreria Can Solfa, que ha organitzat la presentació. Encaixades de mans,petons, presentacions... Ajudo a descarregar el piano a Jesús Fusté (el guitarrista no ha pogut venir). Problemes amb el projector que un informàtic resol a última hora, simplement prement una tecla de l'ordinador. Generoses paraules de presentació de Jordi Grau, brillant actuació de Jesús Fusté que, com sempre, deixa amb la boca oberta els assistents (a qui agraeixo eternament les seves col.laboracions, la cessió del títol d'una de les seves cançons i la seva amistat), i jo que torno a insistir que les morts que apareixen als contes no són dramàtiques ni macabres, sinó vitals.

Als rostres del públic llegeixo que la presentació ha estat un èxit. La gent està satisfeta d'aquest primer acte que organitza Can Solfa, a qui felicito i animo a continuar amb aquesta dinàmica molt més activista que haurien de seguir les llibreries. Des d'ara, compten amb el meu agraïment, amistat i suport per a organitzar aquesta mena d'actes.
Em sento ben tractat; segur que tornaré a Ascó amb més llibres.
La propera presentació divendres 27 de novembre, a la Biblioteca de Roquetes.
A la foto, Angelines Gironés, regidora de Cultura de l'Ajuntament d'Ascó, Jordi Grau, Jesús M. Tibau, Lourdes Salvadó, mestressa de la Llibreria Can Solfa, i Jesús Fusté.

Una porta oberta davant del Liceu.


Una porta oberta davant del Liceu.

diumenge, 22 de novembre del 2009


alotroladodelsauce ens mostra una porta a l'art amb aquest Chateau Tanesse, de William Ireland

dissabte, 21 de novembre del 2009

Gata llegint Una sortida digna


El gat del Rafel s'ha guanyat que li enviï un conte de regal, gràcies a la foto que s'ha fet amb un exemplar d'Una sortida digna, tal com ja han fet altres lectors/es.

El nostre taxista ens du de la mà al barri de la Pinya de San Remo

divendres, 20 de novembre del 2009

Destins (3)

Ma mare sempre em recrimina que sóc massa tou, mentre mira amb nostàlgia el retrat del meu pare, un criminal com Déu mana. La seva ombra és molt llarga, i el llistó està massa alt, sobretot per a un bon noi com jo, a qui no li agrada molestar. Una de les normes que vaig implantar a la meva banda, com una mena de segell personal, és que cal estirar amb cura les bosses a les velletes, per tal de no fer-les caure, i que quan s'entra en una casa, no s'han de fer malbé les plantes dels jardins.

Joana ens mostra una porta oberta a Alquézar, a l'entrada a la Colegiata de Santa Maria.

dijous, 19 de novembre del 2009

Striper, el lector


Striper, el blocaire, també vol formar part del club de lectors d'Una sortida digna i el recomana al seu blog. D'aquesta manera, ha aconseguit que li enviï un conte inèdit de regal.

Núria ens regala una sortida ben digna.

dimecres, 18 de novembre del 2009

USD a Tarragona



A finals dels setanta i principis dels 80 vaig estar estudiant 7 anys a Tarragona. Durant aquest temps, una de les distraccions principals era passejar Rambla Nova amunt i avall, fins al balcó del Mediterrani, amb aturada segura a les llibreries. Per això em fa tanta il·lusió veure Una sortida digna a l'aparador de la llibreria Adserà.


Sempre dic que intento viure del "cuento" i, econòmicament, encara no ho he aconseguit. Però per a aquell adolescent que badava davant el mostrari de llibres, que invertia els seus estalvis en llibres de Pedrolo, Rodoreda, etc, és tot un somni veure el seu llibre a l'aparador.

una artística porta oberta


Els de Té la mà Maria ens mostres una artística porta oberta a Lucca, Itàlia.

diumenge, 15 de novembre del 2009

Lectora amb poma mossegada


Núria també vol formar part del club de lectors d'Una sortida digna i m'envia una foto llegint el llibre. Ja li he enviat el conte inèdit de regal.
A la foto veig que també ha mossegat una poma, com a la portada del llibre. Li desitjo un final feliç.

Sortida a l'estació

dissabte, 14 de novembre del 2009

divendres, 13 de novembre del 2009

Vampir (2)

De què serveix la immortalitat si no et pots fer una trista foto per al carnet de conduir? Condemnat a anar a peu als meus anys, perquè volar ja em cansa

Una altra porta turca


Al Francesc X. Fernàndez encara li queden portes turques. Aquesta, d'Amasya.

dijous, 12 de novembre del 2009

Vuit mutilats

Fem por: és cert, és lògic. Sense cap i sense mans, perduts pels carrers del barri de Ferreries de Tortosa. Hem pagat molt car un passat de bandolers: cercar a cegues el nostre destí mutilat.
No és estrany que la Clara , en trobar-nos, s'espantés tant.

la sortida d'una bodega


Joan Otero ens asenyala la sortida d'una bodega a Jerez de la Frontera.

dimecres, 11 de novembre del 2009

Més lectores


Una altra estimada blocaire s'afegeix al club de lectors d'Una sortida digna que m'envia una foto amb el llibre, i que rebrà un conte inèdit de regal.
Veig que cada cop hi ha més animals interessats en el llibre (peixos, tortugues, cavall...); potser és un nou mercat per a explorar. Hauré de parlar amb els de Cossetània.

Una sortida digna al Tibet


Isabel Barriel ens envia més sortides dignes del Tibet

dimarts, 10 de novembre del 2009

Don Antoni de Gassià

La vida (o els hòmens i les dones) sovint corre massa. Tants de canvis no m'agraden, m'alteren, em desconcerten. Potser direu que sóc massa conservador, però més m'estimo les coses de tota la vida. Per això, no faig cas dels canvis de moda i continuo vestint com els meus avantpassats, amb cassacó brodat, calçons curts, claces blanques, sabates amb sivella lluent i perruca blanca. Diuen que sóc un anacronisme vivent, però m'és igual. De fet, això de vivent no és del tot cert, perquè vaig morir el 1831, i només la Clara ha fet cas del meu caminar orgullós pels carrers vells de Tortosa.

la porta del Navypie


El nostre taxista de guàrdia viatger ens obre la porta del Navypier,al moll de Chicagobye.

diumenge, 8 de novembre del 2009

USD, de moment, entre els més venuts de Cossetània


En aquests moments (no sé quant durarà), el llibre es troba a la llista dels més venuts de Cossetània, al costat del Pep Guardiola.

Un nou comentari sobre Una sortida digna

Ahir va aparèixer un nou comentari sobre Una sortida digna, concretament al blog Que el llegir no ens faci perdre l'escriure, i avui a Col·lecció de moments.
Estic molt agraït a la Catosfera, que s'ha convertit en el gran mitjà de difusió dels meus llibres, com es pot veure als posts on recullo els comentaris d'Una sortida digna, El vertigen del trapezista, o de Postres de músic.
GRÀCIES.

Una sortida a la Biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges


Una sortida a la Biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges

dijous, 5 de novembre del 2009

Carme Rosanas entreobre una porta


La Carme és encantadora i generosa, i ha fet un altre dibuix inspirat en un conte especial, el que regalo a tothom que m'enviï una foto amb un exemplar d'Una sortida digna.

Aquest conte, amb un home de vidre de protagonista, està escrit quan el llibre ja estava en ple procés editorial i, per temàtica, podria haver-hi estat inclòs perfectament. El fragment triat per la Carme Rosanas explica molt bé l'esperit del conte.

Moltes gràcies de nou.

Machu-Picchu

dimecres, 4 de novembre del 2009

Biel (2)

Potser em direu il·lús, però el país on jo visc (dins del món de ficció que s'inventa el Tibau) els recitals de poesia omplen antics estadis de futbol i les notícies de caire cultural ocupen les primeres pàgines dels diaris. Així no és estrany que la mort del Poeta hagi causant tanta sensació a la societat, ni tant sentiment de culpa.

Una altra porta tibetana


Isabel Barriel ens regala una altra sortida tibetana.

dimarts, 3 de novembre del 2009

USD a Reus


Després de molt temps de viure dins d'una mena de closca (construïda a base de manca d'autoestima, entre altres coses), fa uns tres anys vaig emprendre un camí cap enfora buscant tota mena de col·laboracions al món de la literatura, en particular, i de la cultura, en general. La primera persona amb qui em vaig posar en contacte fou l'escriptora Francesca Aliern, i després n'han vingut molts i moltes més (mooolts i moooltes més). Aquest canvi d'actitud és de les millors decisions que he pres a la vida; la llista de noms, interminable; i la riquesa interior proporcionada, immensa (i lliure d'impostos). Avui toca parlar de dos d'aquests amics de la cultura que llueixo orgullós: Òscar Palazón i Jesús Fusté.

Tots dos em van acompanyar divendres a la presentació d'Una sortida digna a la llibreria Abacus de Reus. Jesús Fusté amb les seves cançons, i Òscar Palazón amb unes paraules sobre el llibre que fins i tot em van fer descobrir detalls que se m'havien escapat (per exemple, intueix que el protagonista del conte Destins, un cap de la màfia, és un alter ego meu). Agraeixo a l'Òscar la defensa del conte i dels contistes, i el seu clam final, "Deixeu en pau al Jesús", en relació amb una reiterada i obsessiva pregunta que sempre se'm fa: "Quan escriuràs la novel·la?"
Durant l'acte, l'Òscar va posar dos exemples genials de microcontes (un de Mario Benedetti i un de Hemingway) i em va llençar un repte: escriure contes cada cop més curts. Aquí podeu llegir un comentari de l'Òscar al seu blog.
.
Com sempre en aquesta mena d'actes, vaig tenir l'oportunitat de trencar barreres virtuals amb algun blocaire.
I un blocaire despistat que va fer tard, també fa la seva crònica.

una porta de Sitges amb regust estiuenc


Té la mà Maria ens obre una porta de Sitges amb regust estiuenc.

dilluns, 2 de novembre del 2009

La Mort

No us podeu imaginar la quantitat d'excuses (unes divertides, altres surrealistes) que la gent s'inventa cada cop que els visito a casa. Intenten enganyar-me, distreure'm, compadir-me, subornar-me, entendrir-me... Ja fa temps que em plantejo escriure totes aquestes vivènvies; coneixeu algun editor que pugui estar interessat? A canvi li puc fer bons tractes.

Porta a la casa Batlló


Gemma Pellissa ens regala aquesta porta a un pati de la casa Batllo de Barcelona.

diumenge, 1 de novembre del 2009

Jeroni i Helena (4)

Avui hem anat al cementiri, com cada any, a portar flors. Cada cop hi anem més sovint, però, tot i que a la nostra edat l'hauríem d'evitar el màxim possible, que jo no ens queda gaire. No sé per què ens hi sentim tan bé. Potser és que ens agrada la calma, o potser és que hi tenim més coneguts alló que al poble. Ens passem llargs minuts contemplan el Sant Crist de fusta que presideix el panteó (Amadeu, el pastor, té molta traça). Malgrat tot, sempre acabem mirant-nos de reüll, perquè en el fons tots dos amaguem un íntim anhel de passar l'eternitat als peus del Sant Crist, però només qui mori segon podrà triar.

Avançades de Sant Joan


Sortida de la zona emmurallada de les Avançades de Sant Joan a Tortosa.