USD a Reus

Després de molt temps de viure dins d'una mena de closca (construïda a base de manca d'autoestima, entre altres coses), fa uns tres anys vaig emprendre un camí cap enfora buscant tota mena de col·laboracions al món de la literatura, en particular, i de la cultura, en general. La primera persona amb qui em vaig posar en contacte fou l'escriptora Francesca Aliern, i després n'han vingut molts i moltes més (mooolts i moooltes més). Aquest canvi d'actitud és de les millors decisions que he pres a la vida; la llista de noms, interminable; i la riquesa interior proporcionada, immensa (i lliure d'impostos). Avui toca parlar de dos d'aquests amics de la cultura que llueixo orgullós: Òscar Palazón i Jesús Fusté.

Tots dos em van acompanyar divendres a la presentació d'Una sortida digna a la llibreria Abacus de Reus. Jesús Fusté amb les seves cançons, i Òscar Palazón amb unes paraules sobre el llibre que fins i tot em van fer descobrir detalls que se m'havien escapat (per exemple, intueix que el protagonista del conte Destins, un cap de la màfia, és un alter ego meu). Agraeixo a l'Òscar la defensa del conte i dels contistes, i el seu clam final, "Deixeu en pau al Jesús", en relació amb una reiterada i obsessiva pregunta que sempre se'm fa: "Quan escriuràs la novel·la?"

Durant l'acte, l'Òscar va posar dos exemples genials de microcontes (un de Mario Benedetti i un de Hemingway) i em va llençar un repte: escriure contes cada cop més curts. Aquí podeu llegir un comentari de l'Òscar al seu blog.

.

Com sempre en aquesta mena d'actes, vaig tenir l'oportunitat de trencar barreres virtuals amb algun blocaire.

I un blocaire despistat que va fer tard, també fa la seva crònica.