La vida (o els hòmens i les dones) sovint corre massa. Tants de canvis no m'agraden, m'alteren, em desconcerten. Potser direu que sóc massa conservador, però més m'estimo les coses de tota la vida. Per això, no faig cas dels canvis de moda i continuo vestint com els meus avantpassats, amb cassacó brodat, calçons curts, claces blanques, sabates amb sivella lluent i perruca blanca. Diuen que sóc un anacronisme vivent, però m'és igual. De fet, això de vivent no és del tot cert, perquè vaig morir el 1831, i només la Clara ha fet cas del meu caminar orgullós pels carrers vells de Tortosa.
Fa 11 hores
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada