diumenge, 1 de novembre de 2009

Jeroni i Helena (4)

Avui hem anat al cementiri, com cada any, a portar flors. Cada cop hi anem més sovint, però, tot i que a la nostra edat l'hauríem d'evitar el màxim possible, que jo no ens queda gaire. No sé per què ens hi sentim tan bé. Potser és que ens agrada la calma, o potser és que hi tenim més coneguts alló que al poble. Ens passem llargs minuts contemplan el Sant Crist de fusta que presideix el panteó (Amadeu, el pastor, té molta traça). Malgrat tot, sempre acabem mirant-nos de reüll, perquè en el fons tots dos amaguem un íntim anhel de passar l'eternitat als peus del Sant Crist, però només qui mori segon podrà triar.

2 comentaris:

  1. A veure qui podrà triar....peò per moltes ganes val més que sigui tard

    ResponElimina
  2. Ja ho diuen que els vells es tornen com criatures. Ben bé com criatures tots dos! Però amb més mala intenció. Valga'm Déu, Helena! Vols dir que t'ho sabrà perdonar? Jo no me la jugaria, pas!

    ResponElimina