dijous, 15 d’octubre de 2009

Guillem

Quan mon pare va marxar a conquerir Mallorca juntament amb altres tortosins, a bord de la nau comandada per Raimond de Moncada, jo nedava a l'Ebre. No em vaig poder despedir. La mare sempre m'avisava que el riu és perillós, però aquell dia no em renyà, sinó que es va abraçar al meu cos petit amb força.
Després, més batalles de joguina al riu, imitant mon pare. I l'aigua que de cop es torna enemiga. I ma mare, sola.
Segles de culpabilitat em corquen, i només he trobat un polsim de consol als ulls de la Clara.

2 comentaris:

  1. Apa Guillem no guillem pas i ens quedem al teu costat consolant-te...Hi ha més ulls que els de la Clara

    ResponElimina
  2. Guillem... segles de culpabilitat... és una mica fort! No necessitaràs pas un psicòleg? :) Clar que això dels tractaments postums crec que encara no s'ha inventat.

    ResponElimina