Lectura de relats a Tarragona

Arribo a Tarragona una hora abans de la lectura de contes. Deixo el cotxe al pàrquing de la plaça del Mercat, com vaig fer diverses vegades fa un any i escaig, per motius que ara recordo amb tendresa, però les maniobres a l'interior se'm fan més difícils: ara vaig amb un cotxe familiar.

Passejo per la Rambla tants cops passejada els anys d'estudiant, en un ritual que els meus peus coneixen.

A les 19.15 arribo a la llibreria de la Rambla. És molt especial per a mi entrar com a escriptor a la llibreria on vaig comprar els meus primers llibres amb estalvis propis. Fotografio un dels cartells de l'aparador tants cops mirat. Al darrere, l'omnipresent Barça.

A les 19.30 arriba la Mar Cirera, del Diari de Tarragona, per fer-me una entrevista. Va directe al gra, o sigui: "parla'm del teu blog". Moltes cops he comprovat que l'èxit de crear el blog per a donar-me a conèixer com a escriptor, m'ha convertit en un blocaire que escriu. L'entrevista és profunda, amena i a la seva meitat, arriba una sorpresa agradable, meritòria i que agraeixo profundament: Mercè Puntí, una amiga del Facebook, que comparteix records de Cornudella, ha vingut per conèixer-me expressament des de Vic! Detalls així fan que tot valgui la pena.

A les 20.15 començo l'acte, llegeixo uns quants contes dels meus llibres anteriors i els del Grup de teatre Tebac que havien de col·laborar en l'acte, no arriben. Però no patiu, tot formava part de la posta en escena. L'Helena i el Jordi interpreten de forma molt divertida cinc dels contes d'Una sortida digna, i els donen vida, i els donen color, i me'ls fan nous, i xalo moltíssim, i em sento en deute amb ells. Segur que serà l'inici de properes col·laboracions, espero, i no és ni la primera ni la segona vegada que ho dic ;-).

Satisfet i emocionat vaig a treure el cotxe del pàrquing i enfilo carretera cap al Sud. Atès el dia que és avui, 19 de març, dedico un pensament, o dos, al meu pare i al meu fill. Dalt de la nit, la Lluna somriu.