[seguint a Mon, i homenatjant Jesús M. Tibau]
Fins a ofegar-me si és que cal,
Fins que trobi una sortida
Digna del castell de somnis
On em creia segur i aïllat
Dels mals del món; adversitats
Invisibles l'han enderrocat.
Visc entre ruïnes, però respiro.
Apa...! Quina il·lusió veure les meves paraules aquí! Gràcies doblement, d.
ResponElimina