dimarts, 21 de setembre de 2010

Un espai reservat a la lleixa del fumeral


La solemnitat del moment requeria unes paraules —laudatòries, evidentment— i aquí es van encallar una altra vegada. Per sort, el campanar del Roser els va socórrer posant-se a tocar les nou del matí. Amb el ressò de l’última campanada, com si estigués assajat, el Vicent destapà l’urna, va inclinar-la i, després de sacsar-la una mica, les cendres van fer un núvol i, uns quants metres riu avall, com si busquessin el lloc idoni per plantar la canya, es fongueren a l’aigua. El raig de sol, que il·luminava la façana dels Ports, anava baixant i, en reflectir-se als vidres dels pisos més alts de Ferreries, els va fer una guerxada.
.
Fragment del conte "Un espai reservat a la lleixa del fumeral", inclòs a Una sortida digna.

1 comentari: