divendres, 8 de maig del 2009

Porta rere porta



De vegades, després d'una porta oberta et trobes una altra porta. Però no cal defallir per això.
Imatge enviada per l'Elvida del blog Si dubto soc. Gràcies
Publicat per en
Etiquetes:

8 comentaris:

  1. Anònim8 de maig del 2009, a les 8:28

    Fa una sensació inquietant, com de solitud antiga, de passes abandonades al passat, de bellesa retrobada en cada nous ulls que la miren.

    ResponElimina
  2. Thera8 de maig del 2009, a les 20:37

    Sí, a mi també em recorda això, solitud, una casa buida, sense vida, d'aquelles senyorials en les que esperes trobar-hi un jardí encantat...

    ResponElimina
  3. Cèlia8 de maig del 2009, a les 21:07

    Vull sortir!!!!!!

    ResponElimina
  4. sargantana8 de maig del 2009, a les 23:31

    jajjaj..aixo es com al super...2 X 1 !!!!

    ResponElimina
  5. Striper8 de maig del 2009, a les 23:58

    Sembla una porta d'estaci,o de tren, tren que ja no pasara mes.

    ResponElimina
  6. Clidice9 de maig del 2009, a les 13:24

    M'agrada molt aquest bloc. Jo col·lecciono finestres, des de dins, és clar. Entre porta i porta transcorre la vida :)

    ResponElimina
  7. rits9 de maig del 2009, a les 21:45

    i darrera la segona porta, un jardí màgic que s'obre lloc!!!

    ResponElimina
  8. Unknown19 de maig del 2009, a les 21:36

    increíble, mai hauria pensat que del fet de col·leccionar es pugués arribar a col·leccionar fotos de portes, i menys que se'ls pogués buscar aquest sentit... m'ha encantat el comentari: "De vegades, després d'una porta oberta et trobes una altra porta. Però no cal defallir per això."

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)