divendres, 8 de maig del 2009

Porta rere porta



De vegades, després d'una porta oberta et trobes una altra porta. Però no cal defallir per això.
Imatge enviada per l'Elvida del blog Si dubto soc. Gràcies

8 comentaris:

  1. Fa una sensació inquietant, com de solitud antiga, de passes abandonades al passat, de bellesa retrobada en cada nous ulls que la miren.

    ResponElimina
  2. Sí, a mi també em recorda això, solitud, una casa buida, sense vida, d'aquelles senyorials en les que esperes trobar-hi un jardí encantat...

    ResponElimina
  3. jajjaj..aixo es com al super...2 X 1 !!!!

    ResponElimina
  4. Sembla una porta d'estaci,o de tren, tren que ja no pasara mes.

    ResponElimina
  5. M'agrada molt aquest bloc. Jo col·lecciono finestres, des de dins, és clar. Entre porta i porta transcorre la vida :)

    ResponElimina
  6. i darrera la segona porta, un jardí màgic que s'obre lloc!!!

    ResponElimina
  7. increíble, mai hauria pensat que del fet de col·leccionar es pugués arribar a col·leccionar fotos de portes, i menys que se'ls pogués buscar aquest sentit... m'ha encantat el comentari: "De vegades, després d'una porta oberta et trobes una altra porta. Però no cal defallir per això."

    ResponElimina