El meu Sant Jordi

Per Sant Jordi sempre m'agafo un dia de festa. Sant Jordi sempre ha estat un dia especial, un dia que em fa somriure.
A primera hora del matí visito les primeres llibreries. En algunes, ni Una sortida digna ni la resta dels meus llibres hi són presents. No em sorprèn; hi ha batalles que fa temps que estan perdudes. No defalleixo. Primera sorpresa positiva: una vella llibreria davant del Parc s'ha renovat recentment amb sava nova, amb il·lusió. Els desitjo sort.
A Viladrich, que com l'any passat han instal·lat una carpa per als escriptors/es (s'agraeix), signo els primers exemplars i començo l'habitual i plaentera ronda de tertúlies. M'hi estic una bona estona amb Josep Igual, Maite Forteza i Esteban Martín. De moment, la Diada sembla bastant tranquil·la.
Rosa, llibres pel xiquet i vermut entre família, que avui és festa grossa.
A la tarda passo per Voltes, on coincideixo amb Francesca Aliern i Vicent Pellicer. Signo alguns exemplars i atenc unes quantes consultes que, com cada any, em fan els clients que em confonen amb un dependent.
La pluja amenaça amb acabar dràsticament amb la Diada, però un plàstic protector ja estava preparat i els núvols, frustrats, escampen la boira.
Torno a Viladrich on la carpa és farcida d'escriptors i escriptores ben col·locadets, disciplinats. Potser me'n deixo algun, però afegeixo a la ronda de tertúlies a Cinta Arasa, Ignasi Revés i Emigdi Subirats, entre altres.
La nit arriba, la llibreria es va buidant lentament, satisfeta. Per internet m'arriben regals que m'emocionen. Les llistes de llibres més venuts ignoraran un pobre il·lús que vol viure del "cuento", d'un home que aquell matí ha plorat d'alegria davant d'una festa gran, davant del record del dia més feliç.