dissabte, 10 d’abril de 2010

Sensacions d'Una sortida digna a Cambrils

Dijous 8 d'abril; no juga el Barça i aprofito per presentar Una sortida digna al Centre Cultural de Cambrils. Arribo una mica aviat, no gaire, i intento aprofitar-ho visitant els vells carrers estrets del barri de pescadors, però la manca d'aparcament i de temps suficient m'escup cap a fora. Deixo el cotxe a la plaça de l'Ajuntament, ni massa lluny ni massa aprop del Centre Cultural; quan vaig a algun lloc m'agrada trepitjar-lo una mica, arribar-hi caminant, observar.

Al Centre Cultural ja m'espera Gemma Massagué, de Cultura de l'Ajuntament. Pateix perquè no vingui prou gent: tranquil·la, estic acostumat a aquesta mena de "guerrilles". Ja està muntant els instruments Jesús Fusté, que un cop més, generós col·laborarà en una de les meves presentacions. A més de venir acompanyat per tres membres de la seva banda, em té preparada una altra sorpresa, que no diu.


Al mateix Centre Cultural, m'entrevisten per al programa "Apunts" del canal de televisió local TDCAMP; agradable sorpresa: l'entrevistadora és Montse Dolcet, filla de Cornudella de Montsant com jo, amb qui m'uneix un passat negre (res de morbós, no us penseu, sinó quelcom relacionat amb uns patges i unes cartes i un gener de fa molts anys).

Després també m'entrevistaran per al noticiari de la televisió i per a la Revista de Cambrils (en podeu llegir la crònica d'on he extret la foto de Raquel Samaniego que encapçala el post).

Els músics van assajant i parlo amb Òscar Ramírez, periodista i blocaire de Tot és possible que ha acceptat fer la presentació, en què parlarà de barques a rems, d'esforç, i de vaixells de vela, en una bonica metàfora dels blogs i del mar de la xarxa d'internet. A la seva dona, la beso.

Com sempre, ja parlo del llibre, intento fer alguna gracieta i llegeixo un parell de contes. Després Jesús Fusté i la seva banda tocaran quatre cançons, una de les quals (vet aquí la sorpresa) l'estrena mundial d'un nou tema: Avinguda, 36, 3r, 1a.

La vetllada es fa més completa amb la coneixença en persona del músic Robert Bonet i, un cop més, un nou blocaire que uneixo a la llista de contactes cara a cara.

Agraït i satisfet no m'acomiado de cop de Cambrils. Ajudo a carregar trastos a la furgoneta de Jesús Fusté. M'acompanyarà fins al cotxe, i parlem de música, de poesia, de vida... Al tauler de la furgoneta hi duu roses seques que col·lecciona; encara fan olor.

I avui mateix, a les 18.00, nova presentació a Les Borges del Camp, que demà us comentaré.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada