sortida a la casa Pilatos de Sevilla

Jesús Girón ens ofereix una sortida a la casa Pilatos de Sevilla.

porta oberta a Casablanca

Li agafo a la Luluji aquesta en dipòsit d'una porta oberta a Casablanca.

porta a La Granada

Els amics de Té la mà Maria ens obres una porta a La Granada.

porta oberta a La Garrotxa

Eduard Segarra ens cedeix aquesta porta oberta a La Garrotxa.

El meu Sant Jordi

Per Sant Jordi sempre m'agafo un dia de festa. Sant Jordi sempre ha estat un dia especial, un dia que em fa somriure.
A primera hora del matí visito les primeres llibreries. En algunes, ni Una sortida digna ni la resta dels meus llibres hi són presents. No em sorprèn; hi ha batalles que fa temps que estan perdudes. No defalleixo. Primera sorpresa positiva: una vella llibreria davant del Parc s'ha renovat recentment amb sava nova, amb il·lusió. Els desitjo sort.
A Viladrich, que com l'any passat han instal·lat una carpa per als escriptors/es (s'agraeix), signo els primers exemplars i començo l'habitual i plaentera ronda de tertúlies. M'hi estic una bona estona amb Josep Igual, Maite Forteza i Esteban Martín. De moment, la Diada sembla bastant tranquil·la.
Rosa, llibres pel xiquet i vermut entre família, que avui és festa grossa.
A la tarda passo per Voltes, on coincideixo amb Francesca Aliern i Vicent Pellicer. Signo alguns exemplars i atenc unes quantes consultes que, com cada any, em fan els clients que em confonen amb un dependent.
La pluja amenaça amb acabar dràsticament amb la Diada, però un plàstic protector ja estava preparat i els núvols, frustrats, escampen la boira.
Torno a Viladrich on la carpa és farcida d'escriptors i escriptores ben col·locadets, disciplinats. Potser me'n deixo algun, però afegeixo a la ronda de tertúlies a Cinta Arasa, Ignasi Revés i Emigdi Subirats, entre altres.
La nit arriba, la llibreria es va buidant lentament, satisfeta. Per internet m'arriben regals que m'emocionen. Les llistes de llibres més venuts ignoraran un pobre il·lús que vol viure del "cuento", d'un home que aquell matí ha plorat d'alegria davant d'una festa gran, davant del record del dia més feliç.

Sortida al santuari de Meritxell

Ció Munté ens proposa una sortida al santuari de Meritxell (Andorra)

Regals de Sant Jordi

Moltes, són moltes les mostres d'estima que he rebut aquests tres anys de blog (i també de facebook el darrer any), i sovint em quedo ja sense paraules per a agrair-les.
Gràcies a Anna Alsina per aquest dibuix que m'ha dedicat per Sant Jordi al facebook.

I gràcies a Lisebe per recomanar els meus llibres avui.

I Mon em fa un altre regal al seu blog titellaire.

Una sortida digna al plató

Una sortida digna al plató del programa de televisió Tens un racó dalt del món, que presento al Canal 21. Podreu trobar informació sobre el programa al seu blog, o fent-vos admiradors del Facebook.
Com cada setmana he plantejat una pregunta senzilla (en aquest cas el títol del llibre que us penseu comprar per Sant Jordi), i entre totes les respostes enviades sortejarem un exemplar d'Una sortida digna. Cal enviar la resposta amb un SMS a TVON RACO "resposta" al 27011 . El termini per participar acaba el 26 d'abril.

Segona porta oberta a Solsona

L'Ignasi Revés m'envia aquesta segona porta oberta des de Solsona.

Porta oberta a Les Borges del Camp

Porta oberta a Cal Dasca, Les Borges del Camp.

No es pot abaixar la guàrdia

Recorda el moment exacte en què ho va veure clar. Era al cine i en feien una de l’Oest. No suportava els aires de superioritat del protagonista, embafat del convenciment que res no el podria despentinar, orgullós sobre el seu cavall blanc. La noia el veia allunyar-se recolzada a la porta de casa, amb ulls plorosos, tremolant amb por de perdre’l. Quan el dolent apareixia a la pantalla, mal afaitat i brut, no tenia cap oportunitat; la sentència estava dictada abans d’obrir-se la primera bossa de pipes, i no li’n perdonarien ni una. Només calia comptar els minuts que mancaven per l’escena definitiva, enmig d’un bassal de sang. Ningú distingia als seus ulls cap rastre de dolor i, de la seva ganyota final, abans de morir, se’n fotien. Li repugnava la hipocresia amb què girem l’esquena a la nostra part fosca, sovint amagada entre els plecs dels llençols, i va perdre el respecte per una humanitat així. Per això, per portar la contrària, es va fer dels dolents.

.

Fragment del conte "No es pot abaixar la guàrdia", inclòs al recull Una sortida digna.

ortida a Sant Pere de Riudebitlles

Els amics de Té la mà Maria ens ofereixen aquesta sortida a Sant Pere de Riudebitlles.

Porta oberta a Solsona

L'Ignasi Revés m'envia aquest aporta oberta des de Solsona.

Presentació d'Una sortida digna a Jesús

Aquest dissabte 18 d'abril, a les 12.15h, dins del marc de la IV Fira Literària Joan Cid i Mulet, presentaré de nou el mreu recull de relaus Una sortida digna.
Podeu consultar el programa al blog de la Fira.

Duel literari: partit de tornada

Ahir dissabte, a Les Borges del Camp, va tenir lloc el partit de tornada del duel literari entre l'Òscar Palazón i un servidor, entre Un rostre que no és meu i Una sortida digna. El partit d'anada va acabar empatat i, per tant, tot restava pendent de decidir el dia de la lluita final, ahir a Cal Dasca.
Abans, però, he aprofitat el viatge per deixar-me veure per les llibreries de Reus, en un intent de marcar territori abans de la fita del 23 d'abril proper.
Abans (tota la vida), passar per Les Borges era una imatge perenne, un tràmit dibuixat amb traça a la memòria camí de Cornudella, el meu poble. Des de fa tres anys, Les Borges també està marcada al mapa de la meva geografia emocional amb la bandereta que duu el nom de l'Òscar Palazón (m'agrada veure aquest mapa cada cop més farcit).
El partit comença a les 18.00 i, com a prova de la manca de mala fe dels dos combatents, i aplicant una tàctica totalment errònia per a endur-se el triomf, l'un es posa la camiseta de l'altre i parla elogiosament (quins rivals de pega!) del llibre contrari.
Finalitzat el partit novament amb empat, i vist que el públic no donava mostres de voler marxar, vam fer prórroga i penaltis, que resultaren infructuosos per a proclamar un únic vencedor.
Abans de tornar cap a Tortosa compro coca de recapte per sopar. A la tele m'espera un duel infinitament menys amistós.
A la foto, feta per Tere Balañà, l'Òscar i jo amb un vell trapezista pel mig que ens uneix.

Presentació de Totes les sortides dignes

Us convido a una nova presentació virtual, aquest cop del recull de poemes Totes les sortides dignes, que tindrà lloc avui 13 d'abril, a les 20.00 h. a la web d'Editorial Petròpolis.

Us recordo que es tracta d'una iniciativa sorgida d'aquest blog, en què vaig proposar escriure poemes amb l'expressió "una sortida digna", títol del meu darrer recull de relats. Van ser molts els poemes escrits, més de setanta, i ara tanta il·lusió es podrà llegir en format llibre. Us recordo que Petròpolis es una editorial sense ànim de lucre, que publica llibres que es poden llegir a la xarxa o descarregar de forma gratuïta, i que també es poden aconseguir en paper a preu de cost. Obtindreu tota la informació a la web de l'editorial.

Aquest ja és el tercer recull de poemes que sorgeix d'iniciatives del meu blog, després de Totes les baranes dels teus dits i de Versos de tardor.

Us deixo amb el vídeo de presentació:

Un nou regal en forma de dibuix de Carme Rosanas.

Sortida del Palau Episcopal de Tortosa

Sensacions d'Una sortida digna a Cambrils

Dijous 8 d'abril; no juga el Barça i aprofito per presentar Una sortida digna al Centre Cultural de Cambrils. Arribo una mica aviat, no gaire, i intento aprofitar-ho visitant els vells carrers estrets del barri de pescadors, però la manca d'aparcament i de temps suficient m'escup cap a fora. Deixo el cotxe a la plaça de l'Ajuntament, ni massa lluny ni massa aprop del Centre Cultural; quan vaig a algun lloc m'agrada trepitjar-lo una mica, arribar-hi caminant, observar.

Al Centre Cultural ja m'espera Gemma Massagué, de Cultura de l'Ajuntament. Pateix perquè no vingui prou gent: tranquil·la, estic acostumat a aquesta mena de "guerrilles". Ja està muntant els instruments Jesús Fusté, que un cop més, generós col·laborarà en una de les meves presentacions. A més de venir acompanyat per tres membres de la seva banda, em té preparada una altra sorpresa, que no diu.

Al mateix Centre Cultural, m'entrevisten per al programa "Apunts" del canal de televisió local TDCAMP; agradable sorpresa: l'entrevistadora és Montse Dolcet, filla de Cornudella de Montsant com jo, amb qui m'uneix un passat negre (res de morbós, no us penseu, sinó quelcom relacionat amb uns patges i unes cartes i un gener de fa molts anys).

Després també m'entrevistaran per al noticiari de la televisió i per a la Revista de Cambrils (en podeu llegir la crònica d'on he extret la foto de Raquel Samaniego que encapçala el post).

Els músics van assajant i parlo amb Òscar Ramírez, periodista i blocaire de Tot és possible que ha acceptat fer la presentació, en què parlarà de barques a rems, d'esforç, i de vaixells de vela, en una bonica metàfora dels blogs i del mar de la xarxa d'internet. A la seva dona, la beso.

Com sempre, ja parlo del llibre, intento fer alguna gracieta i llegeixo un parell de contes. Després Jesús Fusté i la seva banda tocaran quatre cançons, una de les quals (vet aquí la sorpresa) l'estrena mundial d'un nou tema: Avinguda, 36, 3r, 1a.

La vetllada es fa més completa amb la coneixença en persona del músic Robert Bonet i, un cop més, un nou blocaire que uneixo a la llista de contactes cara a cara.

Agraït i satisfet no m'acomiado de cop de Cambrils. Ajudo a carregar trastos a la furgoneta de Jesús Fusté. M'acompanyarà fins al cotxe, i parlem de música, de poesia, de vida... Al tauler de la furgoneta hi duu roses seques que col·lecciona; encara fan olor.

I avui mateix, a les 18.00, nova presentació a Les Borges del Camp, que demà us comentaré.

Porta oberta a la muralla de Montblanc

Sortida a un pati gòtic

Una sortida digna: properes activitats

Aquesta setmana tinc dues presentacions d'Una sortida digna, totes dues al Baix Camp.

.
La primera, el 8 d'abril, a les 19.30, al Centre Cultural de Cambrils, de la mà del periodista Òscar Ramírez, conegut blocaire de Tot és possible, i amb la col·laboració de nou del cantautor Jesús Fusté.
.
La segona, el 10 d'abril, a les 18.00, a la Sala Noble de Cal Dasca, a Les Borges del Camp. Serà el partit de tornada (veure partit d'anada) de la presentació doble d'Un rostre que no és meu , d'Òscar Palazón, i d'Una sortida digna.

Mercè Puntí ens obre la porta claustre de San Juan de la Pena Nord d'Arago

Secundari

L'any 2008 la Fundació Àngel Planells de Blanes va organitzar una fantàstica i entranyable presentació de El vertigen del trapezista, i en agraïment pel tracte rebut vaig convertir un dels personatges del següent llibre, Una sortida digna, en un dels seus habitants, concretament al conte Secundari.

Aquesta setmana, el número 77 de la revista Celobert de Blanes inclou l'esmentat conte juntament amb aquesta il·lustració de Teresa Ramos.

Mercè Puntí ens obsequia amb aquesta preciosa i primaveral imatge de la porta del Monestir del Sant Sepulcre a la Garrotxa.

Duel literari

Amb l'Òscar Palazón hem col·laborat unes quantes vegades en actes literaris, però encara no havíem fet un enfrontament dels nostres llibres, cara a cara. Per això, hem organitzat un duel literari entre Un rostre que no és meu i Una sortida digna.
El partit d'anada va tenir lloc dissabte passat, 27 de març, a la sala d'actes de l'Ajuntament de Cornudella de Montsant. Salvador Salvadó, regidor de Turisme, va fer la sacada d'honor, i Pep Olivé actuava com a àrbitre en nom de Cossetània.

Jo vaig agafar primer la pilota, potser perquè jugava en camp propi, i el combat, com a tal, fou un fracàs, perquè l'un va parlar bé de l'altre, i viceversa. Per a les fotos del Diari del Priorat, cadascú ha posat amb el llibre contrari, en una mostra d'esportivitat que dóna poca audiència avui dia.

En resum, empat a gols, i les espases estan en alt, pendents del definitiu partit de tornada a Les Borges del Camp, el 10 d'abril, a les 18.00 h. (hem fixat aquesta hora per tal de no treure audiència a un altre definitiu combat que tindrà lloc aquell dia).