"Sense cap mena de dubte, que Josep Melero hagi tornat d’entre els morts és la notícia de l’any. Que consti que ja ho va prometre abans de morir, en un acte íntim i emotiu, agafat amb força minvant a la mà de la vídua que el plorava; però, francament, ningú esperava que complís la paraula, ni els més optimistes. I això no representa un menyspreu a la credibilitat que amb tant d’esforç guanyà en vida. Aquesta mena de promeses són habituals, llançades sovint a la lleugera, amb to d’amenaça més d’un cop; però, que se sàpiga, ningú té proves tangibles que s’hagin complert mai.
Per això no és estranya l’expectació que s’ha creat, ni la multitud que s’acumula a l’entrada de casa seva, tot fent malbé els parterres i traient de polleguera el jardiner de la comunitat de veïns. Comencen a arribar autobusos d’arreu del país, amb pancartes penjades a la part del darrere, i pelegrins amb set d’esperança creuen haver trobat un santuari nou. Davant la invasió que pateixen, uns quants veïns han exigit a l’ajuntament, tot al·legant que paguen els seus impostos, que incrementi el servei de neteja i que instal·li sanitaris portàtils de forma immediata; n’estan farts, que la gent —que no respecta res— es pixi a qualsevol raconada i el carrer comenci a fer pudor. "
Aquest és el fragment inicial del conte "La notícia de l'any", el primer del recull
Una sortida digna.
Aquest relat és fictici, excepte el nom del protagonista, que correspon al guanyador d’un dels premis dels jocs literaris que proposo cada dimecres.