Tot i la meva immortalitat (que sovint es fa massa llarga, creieu-me) he arribat a un punt de decrepitud i de manca de forces que no em permet dur a terme, amb l'elegància d'altres temps, les meves gresques nocturnes. M'he hagut d'espavilar i buscar-me un mitjà de transport més adient amb els meus anys. El resultat ha estat patètic.
Com el company de l'Assassí del martell, jo també he estat recuperat del llibre Tens un racó dalt del món, per a aquest recull de contes de mort; deu ser per cosa de la immortatlitat.
Fa 1 hora
Això és la dieta, vampir..., massa proteïna!
ResponEliminaAixò et passarà si dones una mica de sang al banc de donants i menges més fruita, verdureta i llegums :)
no val...aixo comença a semblar els contes de la sherezade
ResponEliminano esta be fer aixo!!!
no esta be!!
petons de cap de setmana ;)
Vaig a comprar una cabeça d'alls
ResponEliminaJa només ens faltava un vampir!
ResponEliminamare-de-déu, senyor! quines males companyies, ja vaig veient que haurem d'anar amb peus de plom.