Carmeta

Hola a tothom. Jo em dic Carmeta i ni tan sols sóc la protagonista del meu conte. De fet, el relat s'inicia amb el meu enterrament i el viatge que fa un antic veí, un xiquet que vivia al costat de casa, per a assistir-hi. Jo me l'estimava molt, i sé que ell també a mi; era com el fill que mai vaig tenir. Quan venia a casa meva, el mimava, i li feia patates fregides que el xiflaven. Recordo com les menjava amb golafreria i com, abans, s'esperava dret a la cuina, al meu darrere, escoltant l'espetarregar de l'oli calent.