Després de saludar-vos fa uns dies, em ve de gust explicar alguna cosa més de la meva vida. Tibau, el nostre creador, ha estat llegint aquests dies el llibre Incerta glòria. A la meva vida, de moments de glòria n'he viscut ben pocs, i certament han estat incerts (perdoneu el joc de paraules fàcil). Potser, posats a triar, em quedaria amb aquella escena final a No et giris mai d’esquena a un bandoler, i la meva caiguda pel forat de l’escala, emportant-me un tros de barana i arrencant l'aplaudiment general dels assistents al rodatge.
Tot i els blaus, aquell instant vaig ser feliç. Fugisser instant.
Tot i els blaus, aquell instant vaig ser feliç. Fugisser instant.
Intens però feliç...aquesta és la vida del bandoler.
ResponElimina... i és que com bé deien els vells: "-no hi ha pa que no costi una coca!", Jhony! Ni un instant de felicitat ens ve donat perquè sí.
ResponElimina