diumenge, 29 de novembre del 2009

dimecres, 25 de novembre del 2009

dimarts, 24 de novembre del 2009

dilluns, 23 de novembre del 2009

Una sortida digna a Ascó


Divendres passat, tres quarts abans de l'acte, arribo a Ascó pràcticament alhora que Jesús Fusté. A la porta del Centre Neuràlgic ja ens espera Jordi Grau, de la llibreria Can Solfa, que ha organitzat la presentació. Encaixades de mans,petons, presentacions... Ajudo a descarregar el piano a Jesús Fusté (el guitarrista no ha pogut venir). Problemes amb el projector que un informàtic resol a última hora, simplement prement una tecla de l'ordinador. Generoses paraules de presentació de Jordi Grau, brillant actuació de Jesús Fusté que, com sempre, deixa amb la boca oberta els assistents (a qui agraeixo eternament les seves col.laboracions, la cessió del títol d'una de les seves cançons i la seva amistat), i jo que torno a insistir que les morts que apareixen als contes no són dramàtiques ni macabres, sinó vitals.

Als rostres del públic llegeixo que la presentació ha estat un èxit. La gent està satisfeta d'aquest primer acte que organitza Can Solfa, a qui felicito i animo a continuar amb aquesta dinàmica molt més activista que haurien de seguir les llibreries. Des d'ara, compten amb el meu agraïment, amistat i suport per a organitzar aquesta mena d'actes.
Em sento ben tractat; segur que tornaré a Ascó amb més llibres.
La propera presentació divendres 27 de novembre, a la Biblioteca de Roquetes.
A la foto, Angelines Gironés, regidora de Cultura de l'Ajuntament d'Ascó, Jordi Grau, Jesús M. Tibau, Lourdes Salvadó, mestressa de la Llibreria Can Solfa, i Jesús Fusté.

Una porta oberta davant del Liceu.


Una porta oberta davant del Liceu.

diumenge, 22 de novembre del 2009


alotroladodelsauce ens mostra una porta a l'art amb aquest Chateau Tanesse, de William Ireland

dissabte, 21 de novembre del 2009

Gata llegint Una sortida digna


El gat del Rafel s'ha guanyat que li enviï un conte de regal, gràcies a la foto que s'ha fet amb un exemplar d'Una sortida digna, tal com ja han fet altres lectors/es.

El nostre taxista ens du de la mà al barri de la Pinya de San Remo

divendres, 20 de novembre del 2009

Destins (3)

Ma mare sempre em recrimina que sóc massa tou, mentre mira amb nostàlgia el retrat del meu pare, un criminal com Déu mana. La seva ombra és molt llarga, i el llistó està massa alt, sobretot per a un bon noi com jo, a qui no li agrada molestar. Una de les normes que vaig implantar a la meva banda, com una mena de segell personal, és que cal estirar amb cura les bosses a les velletes, per tal de no fer-les caure, i que quan s'entra en una casa, no s'han de fer malbé les plantes dels jardins.

Joana ens mostra una porta oberta a Alquézar, a l'entrada a la Colegiata de Santa Maria.