He agafat aquesta preciosa porta oberta del blog de fotos de Josep Manel Vidal.
Fa 11 hores
diumenge, 28 de febrer del 2010
dissabte, 27 de febrer del 2010
Una sortida digna segons Salvador Macip
L'escriptor Salvador Macip dóna la seva visió al seu Bloguejat, d'Una sortida digna, juntament amb altres llibres, i fa una encertada divisió dels contistes catalans en dos grups.
divendres, 26 de febrer del 2010
dijous, 25 de febrer del 2010
Porta dibuixada a Cornudella de Montsant
Carme Rosanas em regala un dels seus precisosos dibuixos d'una porta oberta a Cornudella de Montsant.
dimecres, 24 de febrer del 2010
Un jove lector i blocaire
Carles Comas és un jove i fidel seguidor d'aquest blog, a qui ja li tinc estima i que em tracta molt bé al seu blog El semàfor on ha comentat Una sortida digna. I a més m'envia una foto amb el llibre com han fet altres lectors/es , per la qual cosa rebrà un conte inèdit de regal.
Fa goig comptar amb lectors tan joves, i obre el camí de l'esperança.
dimarts, 23 de febrer del 2010
Des d'un capvespre a la Mediterrània
En motiu d'il.lustrar la seva participació a la iniciativa de crear poemes amb l'expressió "una sortida digna", Ferran d'Armengol va penjar al seu blog aquesta imatge d'Empar Sàez a La Mola.
dilluns, 22 de febrer del 2010
diumenge, 21 de febrer del 2010
divendres, 19 de febrer del 2010
Portes obertes a Corbera d'Ebre 3
Porta odiosament, violentament oberta al poble vell de Corbera d'Ebre.
dijous, 18 de febrer del 2010
Portes obertes a Corbera d'Ebre 2
Una borta oberta, esventrada, desconsolada, al poble vell de Corbera d'Ebre.
dimecres, 17 de febrer del 2010
dimarts, 16 de febrer del 2010
dilluns, 15 de febrer del 2010
diumenge, 14 de febrer del 2010
Versant amb Una sortida digna
Avui s'acaba el termini per a participar a la proposta d'escriure poemes amb l'expressió "una sortida digna", que seran inclosos en un llibre editat per Petròpolis.Aquesta és la participació de Maria Lluïsa Gascon:
Perdonar-se
La vida se li esmuny a poc a poc,
una sortida digna ha de trobar.
Res del que ha fet no l’ha portat enlloc
i encara que li costa recordar
i l’avui se li mescla amb el passat,
l’ahir se li presenta desbocat
i li exigeix que es pugui perdonar.
Què se n’ha fet del jove que va ser?
Què du al sarró que el fa anar tan corbat?
Qui és el vell de rostre fugisser?
Massa preguntes si estàs derrotat!
Avui en despertar-se s’ha vist gran,
una sortida digna ha de trobar.
Tot el que ha fet sap que li jutjaran
i encara que li costa recordar
i l’avui se li mescla amb el passat,
les ombres de l’ahir l’han assetjat
i li diuen que s’ha de perdonar.
Què haurà dit aquella boca ara muda?
Què pot deixar per sentir-se lleuger?
Qui és el vell de mirada perduda?
Moltes respostes li mouen el ser!
Perdonar-se
La vida se li esmuny a poc a poc,
una sortida digna ha de trobar.
Res del que ha fet no l’ha portat enlloc
i encara que li costa recordar
i l’avui se li mescla amb el passat,
l’ahir se li presenta desbocat
i li exigeix que es pugui perdonar.
Què se n’ha fet del jove que va ser?
Què du al sarró que el fa anar tan corbat?
Qui és el vell de rostre fugisser?
Massa preguntes si estàs derrotat!
Avui en despertar-se s’ha vist gran,
una sortida digna ha de trobar.
Tot el que ha fet sap que li jutjaran
i encara que li costa recordar
i l’avui se li mescla amb el passat,
les ombres de l’ahir l’han assetjat
i li diuen que s’ha de perdonar.
Què haurà dit aquella boca ara muda?
Què pot deixar per sentir-se lleuger?
Qui és el vell de mirada perduda?
Moltes respostes li mouen el ser!
Versant amb Una sortida digna
Avui s'acaba el termini per a participar a la proposta d'escriure poemes amb l'expressió "una sortida digna", que seran inclosos en un llibre editat per Petròpolis.Aquesta és la participació de Jesús Giron (Calpurni):
POEMA DE COMIAT
Fóra del temps ja.
Les busques, oblidades;
el meu rellotge, aturat.
Totes les passes, marcides;
tots els camins, recorreguts;
els itineraris, complits.
Els llibres, escrits;
els arbres plantats, ara sense fulles;
els fills plorant.
Les tristes mirades, a l’oblit;
els bells esguards, als records;
els màgics somriures, a les fotografies.
El llum etern, encès;
l’equipatge, per fer;
el dinar, a taula.
La vella porta, tancada,
i la clau, perduda al fons del temps.
El Viatger Perpetu, com sempre, de viatge.
I jo, a la recerca d’una sortida digna.
POEMA DE COMIAT
Fóra del temps ja.
Les busques, oblidades;
el meu rellotge, aturat.
Totes les passes, marcides;
tots els camins, recorreguts;
els itineraris, complits.
Els llibres, escrits;
els arbres plantats, ara sense fulles;
els fills plorant.
Les tristes mirades, a l’oblit;
els bells esguards, als records;
els màgics somriures, a les fotografies.
El llum etern, encès;
l’equipatge, per fer;
el dinar, a taula.
La vella porta, tancada,
i la clau, perduda al fons del temps.
El Viatger Perpetu, com sempre, de viatge.
I jo, a la recerca d’una sortida digna.
Versant Una sortida digna, últim dia
Avui s'acaba el termini per a participar a la proposta d'escriure poemes amb l'expressió "una sortida digna", que seran inclosos en un llibre editat per Petròpolis.
Aquesta és la participació de Mhireia:
tots,crec,anem cercant
una sortida digna i ens anem emmirallant
darrera d'elixirs, postures, píndoles
per retrobar el somriure.
Aquesta és la participació de Mhireia:
tots,crec,anem cercant
una sortida digna i ens anem emmirallant
darrera d'elixirs, postures, píndoles
per retrobar el somriure.
dissabte, 13 de febrer del 2010
Essència
Ànim que demà s'acaba el termini per a participar al llibre de poemes amb Una sortida digna
Essència
Una sortida digna
el que em demanes
per poder vèncer el joc
de les pors feixugues
que amb el pas dels dies
ja no et deixen viure
Un silenci et regal
perquè ompli el teu buit
i retornis a alenar
amb la mateixa empenta
quan creies amb els somnis
i t’exigies molt més que la utopia.
El portal no és estret
ets tu qui fas mesura
sinó et permets alleugerir la vida
amb bastiments d’esperances
per fer un aixopluc meravellós
on retrobar la teva essència.
Josep Bonnín
Essència
Una sortida digna
el que em demanes
per poder vèncer el joc
de les pors feixugues
que amb el pas dels dies
ja no et deixen viure
Un silenci et regal
perquè ompli el teu buit
i retornis a alenar
amb la mateixa empenta
quan creies amb els somnis
i t’exigies molt més que la utopia.
El portal no és estret
ets tu qui fas mesura
sinó et permets alleugerir la vida
amb bastiments d’esperances
per fer un aixopluc meravellós
on retrobar la teva essència.
Josep Bonnín
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
