dissabte, 6 de febrer del 2010

Versant Una sortida digna

Afegint-se a la proposta que vaig anunciar el 26 de gener, Joan Guasch Torné ha escrit aquest poema amb l'expressió "una sortida digna". Animeu-vos, el termini acaba el 14 de febrer.

Hi ha un besllum de final de carrer
i el so d’uns passos arrossegats.
No és una pel·lícula, és un conte.
Hi ha una ombra del que va ser
que vaivereja com una fulla seca.
Hi ha un món de records perduts
en la memòria (la memòria és boira)
i un joc d’absències i penombres.
El sol s’amaga. La lluna no hi és.
El carrer s’acaba. Dreça l’esquena.
Llença el bastó. Camina decidit
per trobar una sortida digna.
Pels ulls, llavors, la llum. Tot
es dissol. Tot comença.

3 comentaris:

  1. Molt bonic, Joan!

    Jesús, en deus tenir un munt, oi? Jo n'he llegit molts!

    ResponElimina
  2. Els besllums al final del carrer són misteriosos però molt càlids i si és un conte, m'hi endinso!

    ResponElimina