dissabte, 6 de febrer de 2010

Versant una sortida digna

Una entrada amb un passadís llarg, ple de portes,
Nous camins per triar,
Amb ànims d'avançar, però de vegades cansada de caminar.

S
ovint patint de patiment,
Obrint les portes a l'amor,
Repetint els mateixos errors,
Trobant respostes a les preguntes,
I buscant preguntes a les respostes
Damunt allò que proves de construir,
A vegades caus, reculls la runa i a tornar-hi.

Deixant minúscules petjades,
I creixes a cada pas,
Guardes records viscuts,
Noves portes a cada moment, les obres o les tanques
Així és la vida, un passadís llarg, ple de portes.

Aprenent

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada