dimarts, 9 de febrer de 2010

Versant una sortida digna

Afegint-se a la proposta que vaig anunciar el 26 de gener on trobareu les instruccions, Conxita ha enviat aquest poema amb l'expressió "una sortida digna". Animeu-vos, el termini acaba el 14 de febrer.

Calla. La llum minva. Sembla una boca.
Velada, fonda, densa,
que anhela el llavi,
i el llavi anhela la duresa de la dent
afuada i lasciva. Sols
la nit trencada i tendra escalfa
les taules buides.
Cau. La claror estanca
una porta freda.
Entre les frontisses es cola l’absurd.
Breu. Traspassa les cambres.
S’oblida dels somnis inhòspits
i creua les grises
mirades incertes.
Sura. S’abraça una lluna indecisa
a les desferres. En les andanes
s’injecta una esperança orba
i vessa
el seu deliri en un gos que clava
la febre descalça i cega
en la paret foradada.
Cerca
una sortida digna
calladament, quan neva,
i la por es torna blanca.
Salta
per sobre la neu, darrere la llum
en l’insomni.
Troba
la boca densa, fonda,
darrere la porta.
I fuig
del llavi velat, tendre,
que el du a la nit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada