dimecres, 7 de juliol del 2010

Dedicatòria

Deomises ha escrit aquest poema al blog Personatges itinerants. Moltes gràcies!
[seguint a Mon, i homenatjant Jesús M. Tibau]

Viuré arrapat a la vida,
Fins a ofegar-me si és que cal,
Fins que trobi
una sortida
Digna del castell de somnis
On em creia segur i aïllat
Dels mals del món; adversitats
Invisibles l'han enderrocat.

Visc entre ruïnes, però respiro.

1 comentari:

  1. Apa...! Quina il·lusió veure les meves paraules aquí! Gràcies doblement, d.

    ResponElimina