Josep Melero

Hola, em dic Josep Melero, sóc un altre dels integrants d'aquest col·lectiu d'Una sortida digna i, sense voler, m'he convertit en el centre d'atenció de tota la societat. La gent i els mitjans de comunicació s'acumulen a les portes de casa meva, amb la corresponent molèstia per a la meva família i els veïns (tot i que alguns en treuen profit llogant el metre quadrat de balcó). No imaginava que ressuscitar em compliqués tant la vida.

NOTA DE L'AUTOR: només vull aclarir que el nom d'aquest personatge és el resultat d'un dels meus jocs literaris, on el premi era convertir-se en personatge d'un conte.

Porta a un balneari

Maria, de Somnis de plastilina, ens obre la porta del balneari de Karlo Vivary (Txèquia)

Aconsegueix un exemplar gratuït d'Una sortida digna

Ara que m'he desemmascarat, ja us puc informar que Cossetània Edicions ha iniciat una promoció a través de la seva pàgina al facebook, en la qual ofereix la possibilitat d'aconseguir 15 exemplars d'Una sortida digna.

Jo sóc l'autor d'Una sortida digna

No sé quants o quantes ho haureu intuït a hores d'ara, però em dic Jesús M. Tibau , conegut per alguns pel blog Tens un racó dalt del món, i sóc el pare de tot aquest entrellat.
Sobretot, espero que ningú se senti molest per haver ocultat la meva identitat, en una mena de joc que he portat entre mans des del mes de març, quan vaig decidir obrir un blog amb el títol del meu proper llibre, Una sortida digna, de Cossetània Edicions.
Les temptacions de desemmascarar el meu nom quan contestava els correus on m'envieu fotos han estat moltes, però m'he mossegat la llengua més d'un cop. Gràcies, mil gràcies a tothom per les fotos, tal com ja han dit en posts anteriors alguns dels personatges del llibre que, un cop més, serà un recull de contes del qual n'anireu sabent més informació a tots dos blogs.
Com explicava la Clara, aquests personatges viuran una relació estreta amb la mort, que serà el fil conductor dels relats, tot i que no des d'un punt de vista dramàtic o macabre, sinó amb humor i tendresa.

3 de les quatre sortides del City Hall de Philadelphia

El nostre taxista, que no para, ens mostra 3 de les quatre sortides del City Hall de Philadelphia. Diu que és un edifici totalment simètric i les 4 sortides són iguals. Per dins passava Rocky a la seva quan entrenava; entrava per una i sortia per una altra.

Destins

Jo també vull afegir-me als agraïmets de la resta de companys i companyes, però, de moment, prefereixo continuar en l'anonimat; potser perquè, en el fons, sóc una persona molt senzilla i tímida, malgrat que hagi acabat essent el cap d'una banda de mafiosos (en sentit literal). La meva relació amb la mort ha estat més estreta del que hauria desitjat, però és difícil lluitar contra el destí, de vegades. Per això els meus comentaris arribaran sota l'etiqueta de Destins.

porta oberta enmig la neu

Marta ens refresca amb una porta oberta enmig la neu.

Clara enamorada

Torno a ser la Clara. No us ha passat mai que us heu enamorat d'una persona, només de mirar-lo als ulls. A mi em va passar quan anava a l'institut, a finals dels setanta, i els ulls eren d'un professor de català. Ell era recent sortit de la Facultat i els seus ulls em recordaven als d'una altra persona, un italià del segle XVI que em va encisar.
Tinc tantes ganes d'explicar-vos les meves coses.

Sortida al pati

Joana ens dóna una Sortida al pati de Vilert.

Jhony

Sóc un altre dels participants en aquest projecte col·lectiu. El meu veritable nom és Joan Cremades, malgrat que tothom em deia Jhony, perquè em dedicava a fer d'extra a les pel·lícules de l'Oest. Vaig ser molt conegut dins del meu cercle, especialment per la doble cabriola cap endavant des del terrat de la cantina, tot i que el gran públic no em coneix, evidentment, com a la resta del meu gremi. No patiu, de moment no us explicaré la meva vida, bàsicament perquè és molt trista, només volia saludar-vos i agrair la vostra col·laboració.

Porta a l'antic Egipte des de Sallent

Del blog Mon-ra-mon he tret aquesta porta a l'antic Egipte, des de la festa de les enramades 2009 de Sallent.

Jeroni i Helena

Som el Jeroni i l'Helena, una matrimoni ja molt gran que, després de tants anys de casats, ja ens queden poques il·lusions i projectes a la vida. El nostre pensament, ara, està més centrat en com passarem la resta de l'eternitat i, sobretot, on, cosa per la qual ja hem tingut les nostres disputes com, espero, coneixereu algun dia.
També ens afegim a l'agraïment a tothom que ha enviat aquestes portes tan maques.

"genkan" acabat, de dia i de nit

Tal com em va prometre quan em va enviar una foto anterior, Toobushi m'envia unes fotos del seu "genkan" acabat, de dia i de nit.

Taxi

A mi tothom em coneix com a Taxi, perquè mon pare era taxidermista, i sóc un altre dels membres d'aquest heterogeni grup. De petit això em feia molta ràbia, perquè els amics ho aprofitaven per burlar-se de mi, cosa que va suposar un odi injust contra el meu pare, que anys després vaig superar. Respecte els meus amics, ja els vaig donar el que es mereixen.
Gràcies a tothom que ha enviat fotos per la vostra mostra de generositat, sobretot quan encara no sabíeu res de la nostra identitat.

Sortida de la presó

El nostre taxista ens envia una sortida genial, la de la penitenciaria de Philadelphia.

Porta normanda

Garbi24 ens ensenya una porta normanda.

Per què USD?

Torno a ser jo, la Clara. Avui voldria explicar-vos un dels motius del nom del blog. Tots i totes els integrants d'aquest col·lectiu tenim, d'una manera o altra, una relació estreta amb la mort (no, no patiu, aquest no serà un blog dramàtic, ni macabre).
Buscàvem un títol que no espantés i que, en certa forma, suggerís una cara amable del trànsit final, si és que això és possible. Quan vam caure en el nom d'Una sortida digna, de seguida vam creure adient començar a penjar imatges de portes obertes, no tancades.
Properament us direm d'on hem extret concretament el nom del blog, ja que ha estat copiat, amb permís de l'autor, evidentment.

Porta a Tossa de Mar

Porta senzilla, humil i preciosa a Tossa de Mar.