Comentari sobre Una sortida digna al blog Terra de llibres.
Fa 12 hores
dilluns, 30 de novembre del 2009
diumenge, 29 de novembre del 2009
dissabte, 28 de novembre del 2009
divendres, 27 de novembre del 2009
dijous, 26 de novembre del 2009
dimecres, 25 de novembre del 2009
USD a l'aparador de la llibreria Gaudí de Reus
Si trobeu el llibre a qualsevol aparador, us agrairé que m'envieu la foto, com aquesta de la llibreria Gaudí de Reus.
dimarts, 24 de novembre del 2009
Nou comentari blocaire sobre Una sortida digna
Nou comentari blocaire sobre Una sortida digna, aquest a La Cerdanya des de can Fanga, que afegeixo a la resta de comentaris.
Gràcies a tothom.
dilluns, 23 de novembre del 2009
Una sortida digna a Ascó
Divendres passat, tres quarts abans de l'acte, arribo a Ascó pràcticament alhora que Jesús Fusté. A la porta del Centre Neuràlgic ja ens espera Jordi Grau, de la llibreria Can Solfa, que ha organitzat la presentació. Encaixades de mans,petons, presentacions... Ajudo a descarregar el piano a Jesús Fusté (el guitarrista no ha pogut venir). Problemes amb el projector que un informàtic resol a última hora, simplement prement una tecla de l'ordinador. Generoses paraules de presentació de Jordi Grau, brillant actuació de Jesús Fusté que, com sempre, deixa amb la boca oberta els assistents (a qui agraeixo eternament les seves col.laboracions, la cessió del títol d'una de les seves cançons i la seva amistat), i jo que torno a insistir que les morts que apareixen als contes no són dramàtiques ni macabres, sinó vitals.
Als rostres del públic llegeixo que la presentació ha estat un èxit. La gent està satisfeta d'aquest primer acte que organitza Can Solfa, a qui felicito i animo a continuar amb aquesta dinàmica molt més activista que haurien de seguir les llibreries. Des d'ara, compten amb el meu agraïment, amistat i suport per a organitzar aquesta mena d'actes.
Em sento ben tractat; segur que tornaré a Ascó amb més llibres.
La propera presentació divendres 27 de novembre, a la Biblioteca de Roquetes.
A la foto, Angelines Gironés, regidora de Cultura de l'Ajuntament d'Ascó, Jordi Grau, Jesús M. Tibau, Lourdes Salvadó, mestressa de la Llibreria Can Solfa, i Jesús Fusté.
dissabte, 21 de novembre del 2009
Gata llegint Una sortida digna
El gat del Rafel s'ha guanyat que li enviï un conte de regal, gràcies a la foto que s'ha fet amb un exemplar d'Una sortida digna, tal com ja han fet altres lectors/es.
divendres, 20 de novembre del 2009
Destins (3)
Ma mare sempre em recrimina que sóc massa tou, mentre mira amb nostàlgia el retrat del meu pare, un criminal com Déu mana. La seva ombra és molt llarga, i el llistó està massa alt, sobretot per a un bon noi com jo, a qui no li agrada molestar. Una de les normes que vaig implantar a la meva banda, com una mena de segell personal, és que cal estirar amb cura les bosses a les velletes, per tal de no fer-les caure, i que quan s'entra en una casa, no s'han de fer malbé les plantes dels jardins.
dijous, 19 de novembre del 2009
Striper, el lector
Striper, el blocaire, també vol formar part del club de lectors d'Una sortida digna i el recomana al seu blog. D'aquesta manera, ha aconseguit que li enviï un conte inèdit de regal.
dimecres, 18 de novembre del 2009
USD a Tarragona
A finals dels setanta i principis dels 80 vaig estar estudiant 7 anys a Tarragona. Durant aquest temps, una de les distraccions principals era passejar Rambla Nova amunt i avall, fins al balcó del Mediterrani, amb aturada segura a les llibreries. Per això em fa tanta il·lusió veure Una sortida digna a l'aparador de la llibreria Adserà.
Sempre dic que intento viure del "cuento" i, econòmicament, encara no ho he aconseguit. Però per a aquell adolescent que badava davant el mostrari de llibres, que invertia els seus estalvis en llibres de Pedrolo, Rodoreda, etc, és tot un somni veure el seu llibre a l'aparador.
dimarts, 17 de novembre del 2009
dilluns, 16 de novembre del 2009
diumenge, 15 de novembre del 2009
Lectora amb poma mossegada
Núria també vol formar part del club de lectors d'Una sortida digna i m'envia una foto llegint el llibre. Ja li he enviat el conte inèdit de regal.
A la foto veig que també ha mossegat una poma, com a la portada del llibre. Li desitjo un final feliç.
dissabte, 14 de novembre del 2009
Un altre lector
I ara un blocaire compromès tamé s'afegeix al club de lectors d'Una sortida digna que m'envia una foto amb el llibre a les mans, i que rebrà el conte sobre l'home de vidre que regalo a canvi.
divendres, 13 de novembre del 2009
Vampir (2)
De què serveix la immortalitat si no et pots fer una trista foto per al carnet de conduir? Condemnat a anar a peu als meus anys, perquè volar ja em cansa
dijous, 12 de novembre del 2009
Vuit mutilats
Fem por: és cert, és lògic. Sense cap i sense mans, perduts pels carrers del barri de Ferreries de Tortosa. Hem pagat molt car un passat de bandolers: cercar a cegues el nostre destí mutilat.
No és estrany que la Clara , en trobar-nos, s'espantés tant.
No és estrany que la Clara , en trobar-nos, s'espantés tant.
dimecres, 11 de novembre del 2009
Més lectores
Una altra estimada blocaire s'afegeix al club de lectors d'Una sortida digna que m'envia una foto amb el llibre, i que rebrà un conte inèdit de regal.
Veig que cada cop hi ha més animals interessats en el llibre (peixos, tortugues, cavall...); potser és un nou mercat per a explorar. Hauré de parlar amb els de Cossetània.
dimarts, 10 de novembre del 2009
Don Antoni de Gassià
La vida (o els hòmens i les dones) sovint corre massa. Tants de canvis no m'agraden, m'alteren, em desconcerten. Potser direu que sóc massa conservador, però més m'estimo les coses de tota la vida. Per això, no faig cas dels canvis de moda i continuo vestint com els meus avantpassats, amb cassacó brodat, calçons curts, claces blanques, sabates amb sivella lluent i perruca blanca. Diuen que sóc un anacronisme vivent, però m'és igual. De fet, això de vivent no és del tot cert, perquè vaig morir el 1831, i només la Clara ha fet cas del meu caminar orgullós pels carrers vells de Tortosa.
dilluns, 9 de novembre del 2009
Un altre lector endinsat a Una sortida digna
Un altre blocaire s'afegeix al club de lectors d'Una sortida digna que m'envia una foto amb el llibre, i que rebrà un conte inèdit de regal.
diumenge, 8 de novembre del 2009
USD, de moment, entre els més venuts de Cossetània
En aquests moments (no sé quant durarà), el llibre es troba a la llista dels més venuts de Cossetània, al costat del Pep Guardiola.
Un nou comentari sobre Una sortida digna
Ahir va aparèixer un nou comentari sobre Una sortida digna, concretament al blog Que el llegir no ens faci perdre l'escriure, i avui a Col·lecció de moments.
Estic molt agraït a la Catosfera, que s'ha convertit en el gran mitjà de difusió dels meus llibres, com es pot veure als posts on recullo els comentaris d'Una sortida digna, El vertigen del trapezista, o de Postres de músic.
GRÀCIES.
Estic molt agraït a la Catosfera, que s'ha convertit en el gran mitjà de difusió dels meus llibres, com es pot veure als posts on recullo els comentaris d'Una sortida digna, El vertigen del trapezista, o de Postres de músic.
GRÀCIES.
Una sortida a la Biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges
Una sortida a la Biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges
dissabte, 7 de novembre del 2009
Altres sortides dignes
A part del meu nou llibre, darrerament hi ha altres sortides dignes. Feu "buscar" als següents enllaços:
- Del Mallorca
- Del PP
- De l'Espanyol
- De Les Borges Blanques
- Del Mallorca
- Del PP
- De l'Espanyol
- De Les Borges Blanques
divendres, 6 de novembre del 2009
dijous, 5 de novembre del 2009
Carme Rosanas entreobre una porta
La Carme és encantadora i generosa, i ha fet un altre dibuix inspirat en un conte especial, el que regalo a tothom que m'enviï una foto amb un exemplar d'Una sortida digna.
Aquest conte, amb un home de vidre de protagonista, està escrit quan el llibre ja estava en ple procés editorial i, per temàtica, podria haver-hi estat inclòs perfectament. El fragment triat per la Carme Rosanas explica molt bé l'esperit del conte.
Moltes gràcies de nou.
dimecres, 4 de novembre del 2009
Biel (2)
Potser em direu il·lús, però el país on jo visc (dins del món de ficció que s'inventa el Tibau) els recitals de poesia omplen antics estadis de futbol i les notícies de caire cultural ocupen les primeres pàgines dels diaris. Així no és estrany que la mort del Poeta hagi causant tanta sensació a la societat, ni tant sentiment de culpa.
dimarts, 3 de novembre del 2009
USD a Reus
Després de molt temps de viure dins d'una mena de closca (construïda a base de manca d'autoestima, entre altres coses), fa uns tres anys vaig emprendre un camí cap enfora buscant tota mena de col·laboracions al món de la literatura, en particular, i de la cultura, en general. La primera persona amb qui em vaig posar en contacte fou l'escriptora Francesca Aliern, i després n'han vingut molts i moltes més (mooolts i moooltes més). Aquest canvi d'actitud és de les millors decisions que he pres a la vida; la llista de noms, interminable; i la riquesa interior proporcionada, immensa (i lliure d'impostos). Avui toca parlar de dos d'aquests amics de la cultura que llueixo orgullós: Òscar Palazón i Jesús Fusté.Tots dos em van acompanyar divendres a la presentació d'Una sortida digna a la llibreria Abacus de Reus. Jesús Fusté amb les seves cançons, i Òscar Palazón amb unes paraules sobre el llibre que fins i tot em van fer descobrir detalls que se m'havien escapat (per exemple, intueix que el protagonista del conte Destins, un cap de la màfia, és un alter ego meu). Agraeixo a l'Òscar la defensa del conte i dels contistes, i el seu clam final, "Deixeu en pau al Jesús", en relació amb una reiterada i obsessiva pregunta que sempre se'm fa: "Quan escriuràs la novel·la?"
Durant l'acte, l'Òscar va posar dos exemples genials de microcontes (un de Mario Benedetti i un de Hemingway) i em va llençar un repte: escriure contes cada cop més curts. Aquí podeu llegir un comentari de l'Òscar al seu blog.
.
Com sempre en aquesta mena d'actes, vaig tenir l'oportunitat de trencar barreres virtuals amb algun blocaire.
I un blocaire despistat que va fer tard, també fa la seva crònica.
dilluns, 2 de novembre del 2009
La Mort
No us podeu imaginar la quantitat d'excuses (unes divertides, altres surrealistes) que la gent s'inventa cada cop que els visito a casa. Intenten enganyar-me, distreure'm, compadir-me, subornar-me, entendrir-me... Ja fa temps que em plantejo escriure totes aquestes vivènvies; coneixeu algun editor que pugui estar interessat? A canvi li puc fer bons tractes.
Porta a la casa Batlló
Gemma Pellissa ens regala aquesta porta a un pati de la casa Batllo de Barcelona.
diumenge, 1 de novembre del 2009
Jeroni i Helena (4)
Avui hem anat al cementiri, com cada any, a portar flors. Cada cop hi anem més sovint, però, tot i que a la nostra edat l'hauríem d'evitar el màxim possible, que jo no ens queda gaire. No sé per què ens hi sentim tan bé. Potser és que ens agrada la calma, o potser és que hi tenim més coneguts alló que al poble. Ens passem llargs minuts contemplan el Sant Crist de fusta que presideix el panteó (Amadeu, el pastor, té molta traça). Malgrat tot, sempre acabem mirant-nos de reüll, perquè en el fons tots dos amaguem un íntim anhel de passar l'eternitat als peus del Sant Crist, però només qui mori segon podrà triar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
