dilluns, 19 d’octubre del 2009

La dona del Goya

Quan un cinema és enderrocat, es perden fils dels records enmig de la pols. Per això, aquell vespre, plorava perduda pels carrers de Tortosa, cercant el rastre del Goya, fins que vaig trobara la Clara.
Al Goya vam passar moltes tardes de diumenge amb el meu home i ara, aquells records, tinc por de perdre'ls en la immensitat eterna.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada