Foto típica d'un escriptor malalt de blogs, que quan arriben les caixes dels llibres, enlloc d'obrir-les depressa i corrents, va a buscar la càmera per poder fer un post.
Fa 3 dies
dimecres, 16 de setembre del 2009
Ja estan aquí!
I avui, quan he arribat a casa...
Josep Melero (2)
Haver ressuscitat el tercer dia de la meva mort ha despertat susceptibilitats. Alguns m'acusen de voler atribuir-me qualitats messiàniques, altres vénen en peregrinatge fins la meva porta, i polítics de tots els colors volen fer-se una foto al meu costat. Tot plegat m'aclapara i em deixa un regust amarg, certa melangia.
dimarts, 15 de setembre del 2009
Jhony (2)
Després de saludar-vos fa uns dies, em ve de gust explicar alguna cosa més de la meva vida. Tibau, el nostre creador, ha estat llegint aquests dies el llibre Incerta glòria. A la meva vida, de moments de glòria n'he viscut ben pocs, i certament han estat incerts (perdoneu el joc de paraules fàcil). Potser, posats a triar, em quedaria amb aquella escena final a No et giris mai d’esquena a un bandoler, i la meva caiguda pel forat de l’escala, emportant-me un tros de barana i arrencant l'aplaudiment general dels assistents al rodatge.
Tot i els blaus, aquell instant vaig ser feliç. Fugisser instant.
Tot i els blaus, aquell instant vaig ser feliç. Fugisser instant.
Sortida d'un vaixell
El nostre taxista també troba sortides als vaixells, concretament a la sala d'oficials del USS Cassin Young ancorat al port de Boston.
dilluns, 14 de setembre del 2009
Sebastià
Posar-me una mitja al cap per fer l'atracament semblava raonable, ho havíem vist a moltes pel·lícules, però a l'hora de la veritat va ser un autèntic fracàs; em costava respirar, i l'asma que arrossego no hi ajudava gens.
El cop no va resultar malament, tenint en compte els entrebancs d'última hora, i el vam dedicar al pobre Nicolau, al cel sia, que ho havia organitzat tot i que, a la seva manera, també hi va participar.
El cop no va resultar malament, tenint en compte els entrebancs d'última hora, i el vam dedicar al pobre Nicolau, al cel sia, que ho havia organitzat tot i que, a la seva manera, també hi va participar.
diumenge, 13 de setembre del 2009
Clara
La meva història és la més llarga d'aquest recull, i l'autor ha volgut que comenci al seu poble, Cornudella de Montsant, i que es traslladi després a Tortosa. Vaig marxar de Cornudella quan vaig acabar 8è d'EGB, i vam fer cap a la capital del Baix Ebre perquè mon pare és d'allí. Però el record de les muntanyes que envolten el poble sempre està amb mi, sobretot l'ermita de Sant Joan del Codolar.
NOTA: a petició dels comentaris, us ensenyo una foto de l'ermita.
dissabte, 12 de setembre del 2009
Jimy Malacara
Em diuen Jimy Malacara, i juntament amb el Tom Poquesdents, vam haver-nos de buscar la vida quan van detenir a Nick el Gatell, el cap de la nostra banda. Després de tants anys de correries ens venia de gust trobar una feina fixa, però amb el nostre curiculum no teníem gaire per a triar. Quan vam llegir l'anunci del govern, se'ns va eixamplar el cor: era la nostra oportunitat.
divendres, 11 de setembre del 2009
Carmeta
Hola a tothom. Jo em dic Carmeta i ni tan sols sóc la protagonista del meu conte. De fet, el relat s'inicia amb el meu enterrament i el viatge que fa un antic veí, un xiquet que vivia al costat de casa, per a assistir-hi. Jo me l'estimava molt, i sé que ell també a mi; era com el fill que mai vaig tenir. Quan venia a casa meva, el mimava, i li feia patates fregides que el xiflaven. Recordo com les menjava amb golafreria i com, abans, s'esperava dret a la cuina, al meu darrere, escoltant l'espetarregar de l'oli calent.
dijous, 10 de setembre del 2009
Biel
Heu admirat tant a una persona que, d'amagat fins i tot de vosaltres mateixos, heu desitjat la seva mort. Això espanta, veritat? Jo volia ser com ell, però sabia que era impossible; mai tindria el seu talent, mai seria capaç d'escriure versos de tanta bellesa.
dimecres, 9 de setembre del 2009
Vicent
Em dic Vicent i sóc un personatge certament especial d'Una sortida digna, ja que no sóc fruit de la imaginació del Tibau en un 100%. De fet, l'anècdota en què es basa el conte on apareixo li vaig explicar un matí mentre esmorzàvem al New Orleans. Ell l'ha canviada una mica, perquè volia fer-la al seu gust. Ja m'està bé. Si un dia passegeu per la vora del Mercat de Tortosa, pregunteu per mi, i us diré la versió original. I si teniu temps, us ensenyaré a pescar.
dimarts, 8 de setembre del 2009
Una sortida digna, el poema
El poema de Jesús Fusté que ell mateix va musicar al seu primer disc, Vine amb mi, i que he utilitzat com a títol del proper llibre. Gràcies, Jesús.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
