divendres, 11 de setembre de 2009

Carmeta

Hola a tothom. Jo em dic Carmeta i ni tan sols sóc la protagonista del meu conte. De fet, el relat s'inicia amb el meu enterrament i el viatge que fa un antic veí, un xiquet que vivia al costat de casa, per a assistir-hi. Jo me l'estimava molt, i sé que ell també a mi; era com el fill que mai vaig tenir. Quan venia a casa meva, el mimava, i li feia patates fregides que el xiflaven. Recordo com les menjava amb golafreria i com, abans, s'esperava dret a la cuina, al meu darrere, escoltant l'espetarregar de l'oli calent.

5 comentaris:

  1. Llàstima no em puguis explicar com feies aquestes patates tant bones, Carmeta.
    Em sap greu.

    ResponElimina
  2. De fet, aquest personatge està inspirat en una persona del món real, antiga veïna meva, encara que només sigui en un 10 % del text. Això de les patates era ben real.

    ResponElimina
  3. Ja en sento la flaire!!! Uuuum!!! I segur que abans les patates fregides més d'un enterrament devien haver acompanyat!

    ResponElimina