dilluns, 14 de setembre de 2009

Sebastià

Posar-me una mitja al cap per fer l'atracament semblava raonable, ho havíem vist a moltes pel·lícules, però a l'hora de la veritat va ser un autèntic fracàs; em costava respirar, i l'asma que arrossego no hi ajudava gens.
El cop no va resultar malament, tenint en compte els entrebancs d'última hora, i el vam dedicar al pobre Nicolau, al cel sia, que ho havia organitzat tot i que, a la seva manera, també hi va participar.

4 comentaris:

  1. potser t'hagués calgut saber que les mitges tenen gradacions en el tupit de la xarxa, ai que pocs professionals alguns :)

    ResponElimina
  2. Aix! atracadors amb asma... no se m'hauria acudit mai que n'hi poguessin haver!

    ResponElimina
  3. Quins personatges més misteriosos...

    ResponElimina
  4. Culleres, Sebastià, si et vas treure la mitja del cap, ara et reconeixeran! Ja et pots amagar, tros de xorisso!

    ResponElimina