divendres, 18 de setembre de 2009

L'assassí del martell

De moment prefereixo mantenir-me en l'anonimat; els assassins en sèrie no acostumem a deixar targetes de visita. Per què m'han posat el nom de l'Assassí del martell sembla obvi. Tibau m'ha volgut repescar de Postres de músic, amb lleugeres modificacions, per a aquest recull de contes amb la mort com a fil conductor, i jo no m'he pogut negar (els personatges estem en mans dels nostres creadors, ves quin remei).
No patiu, el meu relat no és de sang i fetge (llàstima), sinó més aviat mostra petites vergonyes de la nostra societat, en clau d'humor.

2 comentaris:

  1. Vaja! un serial killer! tota la vida n'he volgut conèixer un, a veure que ens expliques :) malvingut :)

    ResponElimina
  2. Bé, assassí del martell, no podria deixar de llegir la teva història... però potser mantindré el llibre lluny dels martells i una mica més lluny de mi mentre llegeixo.

    ResponElimina