dimecres, 30 de setembre del 2009

Més lectors d'Una sortida digna


Més imatges de lectors d'Una sortida digna que m'arriben de la llibreria Serret de Vall-de-roures, que també rebran un conte inèdit, com tothom que m'enviï una foto amb el llibre.

Porta oberta a la presó


Ams sentit de l'humor, Mortadel·la casolana em va enviar la foto de la presó, per haver estat tan dolent i ocultar la meva identitat durant tant de temps. Però la porta està oberta.

dimarts, 29 de setembre del 2009

Presentació virtual d'Una sortida digna


Abans de la signatura de llibres a la llibreria Serret de Vall-de-roures el dia 3 d'octubre (ara podeu fer-hi comanda d'exemplars dedicats), us convido a la presentació virtual que tindrà lloc al meu blog Tens un racó dalt del món, el 2 d'octubre a les 19.30.

Portes a Amsterdam



Els amics de Té la mà Maria segueixen, d'alguna manera, de viatge, i recordem les seves portes obertes d'Amsterdam.

dilluns, 28 de setembre del 2009

Fragment inicial d'Una sortida digna


"Sense cap mena de dubte, que Josep Melero hagi tornat d’entre els morts és la notícia de l’any. Que consti que ja ho va prometre abans de morir, en un acte íntim i emotiu, agafat amb força minvant a la mà de la vídua que el plorava; però, francament, ningú esperava que complís la paraula, ni els més optimistes. I això no representa un menyspreu a la credibilitat que amb tant d’esforç guanyà en vida. Aquesta mena de promeses són habituals, llançades sovint a la lleugera, amb to d’amenaça més d’un cop; però, que se sàpiga, ningú té proves tangibles que s’hagin complert mai.

Per això no és estranya l’expectació que s’ha creat, ni la multitud que s’acumula a l’entrada de casa seva, tot fent malbé els parterres i traient de polleguera el jardiner de la comunitat de veïns. Comencen a arribar autobusos d’arreu del país, amb pancartes penjades a la part del darrere, i pelegrins amb set d’esperança creuen haver trobat un santuari nou. Davant la invasió que pateixen, uns quants veïns han exigit a l’ajuntament, tot al·legant que paguen els seus impostos, que incrementi el servei de neteja i que instal·li sanitaris portàtils de forma immediata; n’estan farts, que la gent —que no respecta res— es pixi a qualsevol raconada i el carrer comenci a fer pudor. "

Aquest és el fragment inicial del conte "La notícia de l'any", el primer del recull Una sortida digna.
Aquest relat és fictici, excepte el nom del protagonista, que correspon al guanyador d’un dels premis dels jocs literaris que proposo cada dimecres.

Porta a Cornudella


Una porta oberta a Cornudella de Montsant, el meu poble, concretament a la fonda El racó, a la plaça de la Vila.

diumenge, 27 de setembre del 2009

Taxi (3)

La pel·lícula Psicosi va fer molt de mal a la imatge dels taxidermistes. No tots estem tan sonats com el Norman Bates, i que jo hagi volgut venjar-me dels meus amics de forma desproporcionada només és un fet puntual.

Jardí a Mont-ral


Olga Xirinacs fa d'amfitriona des de Mont-ral, i ens mostra la porta del darrere al jardí.

dissabte, 26 de setembre del 2009

Clara

El pare va patir molt amb la mort de ma mare. Se l'estimava molt, a la seva manera, discretament com sempre ha estat, i portava el dolor en silenci. I no sabia com tractar-me, no sabia com pair l'absència. El meu caràcter tancat no hi va ajudar.
Ell és de Tortosa, i treballava de comercial d'una casa d'oli de les Terres de l'Ebre. Va conèixer a ma mare a cal neulat, una botiga de Cornudella, i la següent festa major ja es va presentar al poble. Van ballar tots els balls.

Porta al mar


Marta de Todoreh ens regala un aporta oberta al mar des de Baiona.

divendres, 25 de setembre del 2009

Taxi (2)

Massa tard he comprès que la venjança, un cop s'arrefreda, deixa un mal gust a la boca i, en el meu cas, una solitud feixuga.

El matí és a fora


Nafra Cendrers m'envia un regalet directament des del seu blog, en forma de porta oberta. Gràcies.

dijous, 24 de setembre del 2009

Jeroni i Helena (3)

Shhhhh, sóc el Jeroni, que no ens escolti l'Helena. Coneixeu algun verí que sigui efectiu, que no deixi rastre, i que no tingui un gust gaire fort (que es pugui barrejar sense notar-se amb una infusió de marialluïsa, per exemple). I que no sigui dolorós, que no m'agradaria fer-la patir.

Sortida del cementiri


L'amic Òscar Palazón m'envia una porta oberta molt adequada a la temàtica del llibre Una sortida digna: la porta del cementiri de Les Borges del Camp.

dimecres, 23 de setembre del 2009

Jeroni i Helena (2)

Shhhhh, sóc l'Helena, que no ens escolti el Jeroni. Coneixeu algun verí que sigui efectiu, que no deixi rastre, i que no tingui un gust gaire fort (que es pugui barrejar sense notar-se amb una sopa de peix, per exemple). I que no sigui dolorós, que no m'agradaria fer-lo patir.

porta oberta al Monestir Jokhang de Lhasa


La Violette repeteix amb una porta oberta al Monestir Jokhang de Lhasa

dimarts, 22 de setembre del 2009

Primeres fotos amb Una sortida digna a les mans


Una de les iniciatives que duc a terme amb Una sortida digna és proposar que us feu una foto amb el llibre, que me l'envieu i, a canvi, jo us faré arribar un conte inèdit que, per la temàtica, podria haver estat inclòs en aquest recull.

Ahir a les 14.00 vair rebre una trucada de l'Octavi Serret, l'intrèpid llibreter de Vall-de-roures. A les 12.00 li havien arribat els llibres a la botiga, i a l'hora de tancar al migdia ja n'havia venut 5 exemplars (és un autèntic fenòmen). Tot seguit, m'envia la foto dels primers compradors, amb qui iniciaré aquesta col·lecció, i que rebran el conte promès.

El dia 3 d'octubre (una data molt important per a ell, ja que rebrà el Premi Nacional de Cultura per la projecció social de la llengua catalana) estaré a la seva llibreria signant exemplars d'Una sortida digna, per la qual cosa, si voleu un exemplar dedicat, ja podeu fer la comanda a la seva web o amb un comentari al post del seu blog.

onírica sortida


L'estimat Anton ens proposa aquesta onírica sortida

dilluns, 21 de setembre del 2009

Ja podeu conèixer directament els personatges

Com ja heu vist, en aquest blog els personatges d'Una sortida digna gaudeixen d'una mica d'indendència per dir la seva, i vosaltres i podeu mantenir un cert diàleg, i comentar amb ells els que vulgueu; jo intentaré mantenir-me al marge. El llibre començarà a distribuir-se de seguida, i si teniu el desig d'aconseguir un exemplar dedicat, ja podeu fer la comanda.
Jesús M. Tibau.

porta oberta pintada de Carl Larsson


Des del blog d'Allausz ens arriba aquesta porta oberta pintada de Carl Larsson.

diumenge, 20 de setembre del 2009

Clara

En altres ocasions ja us he explicat que des de petita em sentia estranya, diferent, i que el fet de conèixer uns personatges especials em va ajudar a comprendre'm. Aquests visitants, com jo els anomeno (Tibau els diu viananys, és a dir, vianants dels anys, ja sabeu que li agrada jugar amb les paraules) són persones mortes, o persones que abans estaven vives, i ara no tant, no sé com explicar-ho, i que suposo que s'aproximen a mi perquè necessiten una mica d'ajuda o consol. Direu que això no és original, però per a mi sí que ho és, us ho asseguro.

Més portes turques



Francesc X. Fernàndez, de Reus, encara deu viure en el record de Turquia, concretament de Diyarbakir.

dissabte, 19 de setembre del 2009

Vampir

Tot i la meva immortalitat (que sovint es fa massa llarga, creieu-me) he arribat a un punt de decrepitud i de manca de forces que no em permet dur a terme, amb l'elegància d'altres temps, les meves gresques nocturnes. M'he hagut d'espavilar i buscar-me un mitjà de transport més adient amb els meus anys. El resultat ha estat patètic.
Com el company de l'Assassí del martell, jo també he estat recuperat del llibre Tens un racó dalt del món, per a aquest recull de contes de mort; deu ser per cosa de la immortatlitat.

Sortida amb posta de sol


Els de Té la mà Maria ens ensenyen una sortida amb posta de sol inclosa.

divendres, 18 de setembre del 2009

L'assassí del martell

De moment prefereixo mantenir-me en l'anonimat; els assassins en sèrie no acostumem a deixar targetes de visita. Per què m'han posat el nom de l'Assassí del martell sembla obvi. Tibau m'ha volgut repescar de Postres de músic, amb lleugeres modificacions, per a aquest recull de contes amb la mort com a fil conductor, i jo no m'he pogut negar (els personatges estem en mans dels nostres creadors, ves quin remei).
No patiu, el meu relat no és de sang i fetge (llàstima), sinó més aviat mostra petites vergonyes de la nostra societat, en clau d'humor.

Xexu a Escòcia


Xexu ens ensenya la sortida de Saint Margaret's Chapel, una capelleta que és l'edifici més antic del Castell d'Edinburgh, a Escòcia.

dijous, 17 de setembre del 2009

La Mort

No us espanteu, sóc la Mort. En general, com ja s'ha comentat, formo part de totes i cadascuna de les històries d'Una sortida digna. Això no és original, perquè de mi se n'ha parlat molt i bé al llarg de la història de la literatura. I és que, en el fons, de temes per a parlar n'hi ha ben pocs. Tibau diu que parla de mi amb sentit de l'humor i tendresa; ja veurem si riu tant quan me li planti al davant, cara a cara.

L'Elisabet ens ensenya una sortida a Anghiari, província d'ARezzo

dimecres, 16 de setembre del 2009

Ja estan aquí!

I avui, quan he arribat a casa...

Foto típica d'un escriptor malalt de blogs, que quan arriben les caixes dels llibres, enlloc d'obrir-les depressa i corrents, va a buscar la càmera per poder fer un post.

Josep Melero (2)

Haver ressuscitat el tercer dia de la meva mort ha despertat susceptibilitats. Alguns m'acusen de voler atribuir-me qualitats messiàniques, altres vénen en peregrinatge fins la meva porta, i polítics de tots els colors volen fer-se una foto al meu costat. Tot plegat m'aclapara i em deixa un regust amarg, certa melangia.

una sortida digna a Cuba


La Violette ens ensenya una sortida digna a Cuba. Potser la necessitaran.

dimarts, 15 de setembre del 2009

Jhony (2)

Després de saludar-vos fa uns dies, em ve de gust explicar alguna cosa més de la meva vida. Tibau, el nostre creador, ha estat llegint aquests dies el llibre Incerta glòria. A la meva vida, de moments de glòria n'he viscut ben pocs, i certament han estat incerts (perdoneu el joc de paraules fàcil). Potser, posats a triar, em quedaria amb aquella escena final a No et giris mai d’esquena a un bandoler, i la meva caiguda pel forat de l’escala, emportant-me un tros de barana i arrencant l'aplaudiment general dels assistents al rodatge.
Tot i els blaus, aquell instant vaig ser feliç. Fugisser instant.

Sortida d'un vaixell


El nostre taxista també troba sortides als vaixells, concretament a la sala d'oficials del USS Cassin Young ancorat al port de Boston.

dilluns, 14 de setembre del 2009

Sebastià

Posar-me una mitja al cap per fer l'atracament semblava raonable, ho havíem vist a moltes pel·lícules, però a l'hora de la veritat va ser un autèntic fracàs; em costava respirar, i l'asma que arrossego no hi ajudava gens.
El cop no va resultar malament, tenint en compte els entrebancs d'última hora, i el vam dedicar al pobre Nicolau, al cel sia, que ho havia organitzat tot i que, a la seva manera, també hi va participar.

Sortides a Brussel·es



Els de Té la mà Maria de passeig per Brussel·les.

diumenge, 13 de setembre del 2009

Clara

La meva història és la més llarga d'aquest recull, i l'autor ha volgut que comenci al seu poble, Cornudella de Montsant, i que es traslladi després a Tortosa. Vaig marxar de Cornudella quan vaig acabar 8è d'EGB, i vam fer cap a la capital del Baix Ebre perquè mon pare és d'allí. Però el record de les muntanyes que envolten el poble sempre està amb mi, sobretot l'ermita de Sant Joan del Codolar.
NOTA: a petició dels comentaris, us ensenyo una foto de l'ermita.

sortir a fer la migdiada


Joana ens proposa sortir a fer la migdiada a Vilert - Pla de l'Estany

dissabte, 12 de setembre del 2009

Jimy Malacara

Em diuen Jimy Malacara, i juntament amb el Tom Poquesdents, vam haver-nos de buscar la vida quan van detenir a Nick el Gatell, el cap de la nostra banda. Després de tants anys de correries ens venia de gust trobar una feina fixa, però amb el nostre curiculum no teníem gaire per a triar. Quan vam llegir l'anunci del govern, se'ns va eixamplar el cor: era la nostra oportunitat.

Porta al jardí xinès de Portland


Una catalana del món ens obre les portes del jardí xinès de Portland. Gràcies.

divendres, 11 de setembre del 2009

Carmeta

Hola a tothom. Jo em dic Carmeta i ni tan sols sóc la protagonista del meu conte. De fet, el relat s'inicia amb el meu enterrament i el viatge que fa un antic veí, un xiquet que vivia al costat de casa, per a assistir-hi. Jo me l'estimava molt, i sé que ell també a mi; era com el fill que mai vaig tenir. Quan venia a casa meva, el mimava, i li feia patates fregides que el xiflaven. Recordo com les menjava amb golafreria i com, abans, s'esperava dret a la cuina, al meu darrere, escoltant l'espetarregar de l'oli calent.

Turquia, Istanbul



Francesc X. Fernàndez, en el seu periple per Turquia, passa per Istanbul.

dijous, 10 de setembre del 2009

Biel

Heu admirat tant a una persona que, d'amagat fins i tot de vosaltres mateixos, heu desitjat la seva mort. Això espanta, veritat? Jo volia ser com ell, però sabia que era impossible; mai tindria el seu talent, mai seria capaç d'escriure versos de tanta bellesa.

sortida de la ciutat romana


Del blog de Todoreh ens arriba aquesta sortida de la ciutat romana de Cáparra (Extremadura)

dimecres, 9 de setembre del 2009

Vicent

Em dic Vicent i sóc un personatge certament especial d'Una sortida digna, ja que no sóc fruit de la imaginació del Tibau en un 100%. De fet, l'anècdota en què es basa el conte on apareixo li vaig explicar un matí mentre esmorzàvem al New Orleans. Ell l'ha canviada una mica, perquè volia fer-la al seu gust. Ja m'està bé. Si un dia passegeu per la vora del Mercat de Tortosa, pregunteu per mi, i us diré la versió original. I si teniu temps, us ensenyaré a pescar.

Sortides a Bruges



Els amics de Té la mà Maria han travessat portes a Bruges.

dimarts, 8 de setembre del 2009

Una sortida digna, el poema

El poema de Jesús Fusté que ell mateix va musicar al seu primer disc, Vine amb mi, i que he utilitzat com a títol del proper llibre. Gràcies, Jesús.

Josep Melero

Hola, em dic Josep Melero, sóc un altre dels integrants d'aquest col·lectiu d'Una sortida digna i, sense voler, m'he convertit en el centre d'atenció de tota la societat. La gent i els mitjans de comunicació s'acumulen a les portes de casa meva, amb la corresponent molèstia per a la meva família i els veïns (tot i que alguns en treuen profit llogant el metre quadrat de balcó). No imaginava que ressuscitar em compliqués tant la vida.

NOTA DE L'AUTOR: només vull aclarir que el nom d'aquest personatge és el resultat d'un dels meus jocs literaris, on el premi era convertir-se en personatge d'un conte.

Porta a un balneari


Maria, de Somnis de plastilina, ens obre la porta del balneari de Karlo Vivary (Txèquia)

dilluns, 7 de setembre del 2009

Aconsegueix un exemplar gratuït d'Una sortida digna


Ara que m'he desemmascarat, ja us puc informar que Cossetània Edicions ha iniciat una promoció a través de la seva pàgina al facebook, en la qual ofereix la possibilitat d'aconseguir 15 exemplars d'Una sortida digna.

Jo sóc l'autor d'Una sortida digna


No sé quants o quantes ho haureu intuït a hores d'ara, però em dic Jesús M. Tibau , conegut per alguns pel blog Tens un racó dalt del món, i sóc el pare de tot aquest entrellat.
Sobretot, espero que ningú se senti molest per haver ocultat la meva identitat, en una mena de joc que he portat entre mans des del mes de març, quan vaig decidir obrir un blog amb el títol del meu proper llibre, Una sortida digna, de Cossetània Edicions.
Les temptacions de desemmascarar el meu nom quan contestava els correus on m'envieu fotos han estat moltes, però m'he mossegat la llengua més d'un cop. Gràcies, mil gràcies a tothom per les fotos, tal com ja han dit en posts anteriors alguns dels personatges del llibre que, un cop més, serà un recull de contes del qual n'anireu sabent més informació a tots dos blogs.
Com explicava la Clara, aquests personatges viuran una relació estreta amb la mort, que serà el fil conductor dels relats, tot i que no des d'un punt de vista dramàtic o macabre, sinó amb humor i tendresa.

3 de les quatre sortides del City Hall de Philadelphia




El nostre taxista, que no para, ens mostra 3 de les quatre sortides del City Hall de Philadelphia. Diu que és un edifici totalment simètric i les 4 sortides són iguals. Per dins passava Rocky a la seva quan entrenava; entrava per una i sortia per una altra.

diumenge, 6 de setembre del 2009

Destins

Jo també vull afegir-me als agraïmets de la resta de companys i companyes, però, de moment, prefereixo continuar en l'anonimat; potser perquè, en el fons, sóc una persona molt senzilla i tímida, malgrat que hagi acabat essent el cap d'una banda de mafiosos (en sentit literal). La meva relació amb la mort ha estat més estreta del que hauria desitjat, però és difícil lluitar contra el destí, de vegades. Per això els meus comentaris arribaran sota l'etiqueta de Destins.

porta oberta enmig la neu


Marta ens refresca amb una porta oberta enmig la neu.

dissabte, 5 de setembre del 2009

Clara enamorada

Torno a ser la Clara. No us ha passat mai que us heu enamorat d'una persona, només de mirar-lo als ulls. A mi em va passar quan anava a l'institut, a finals dels setanta, i els ulls eren d'un professor de català. Ell era recent sortit de la Facultat i els seus ulls em recordaven als d'una altra persona, un italià del segle XVI que em va encisar.
Tinc tantes ganes d'explicar-vos les meves coses.

Sortida al pati


Joana ens dóna una Sortida al pati de Vilert.

divendres, 4 de setembre del 2009

Jhony

Sóc un altre dels participants en aquest projecte col·lectiu. El meu veritable nom és Joan Cremades, malgrat que tothom em deia Jhony, perquè em dedicava a fer d'extra a les pel·lícules de l'Oest. Vaig ser molt conegut dins del meu cercle, especialment per la doble cabriola cap endavant des del terrat de la cantina, tot i que el gran públic no em coneix, evidentment, com a la resta del meu gremi. No patiu, de moment no us explicaré la meva vida, bàsicament perquè és molt trista, només volia saludar-vos i agrair la vostra col·laboració.

Porta a l'antic Egipte des de Sallent


Del blog Mon-ra-mon he tret aquesta porta a l'antic Egipte, des de la festa de les enramades 2009 de Sallent.

dijous, 3 de setembre del 2009

Jeroni i Helena

Som el Jeroni i l'Helena, una matrimoni ja molt gran que, després de tants anys de casats, ja ens queden poques il·lusions i projectes a la vida. El nostre pensament, ara, està més centrat en com passarem la resta de l'eternitat i, sobretot, on, cosa per la qual ja hem tingut les nostres disputes com, espero, coneixereu algun dia.
També ens afegim a l'agraïment a tothom que ha enviat aquestes portes tan maques.

"genkan" acabat, de dia i de nit



Tal com em va prometre quan em va enviar una foto anterior, Toobushi m'envia unes fotos del seu "genkan" acabat, de dia i de nit.

dimecres, 2 de setembre del 2009

Taxi

A mi tothom em coneix com a Taxi, perquè mon pare era taxidermista, i sóc un altre dels membres d'aquest heterogeni grup. De petit això em feia molta ràbia, perquè els amics ho aprofitaven per burlar-se de mi, cosa que va suposar un odi injust contra el meu pare, que anys després vaig superar. Respecte els meus amics, ja els vaig donar el que es mereixen.
Gràcies a tothom que ha enviat fotos per la vostra mostra de generositat, sobretot quan encara no sabíeu res de la nostra identitat.

Sortida de la presó


El nostre taxista ens envia una sortida genial, la de la penitenciaria de Philadelphia.

dimarts, 1 de setembre del 2009

Porta normanda


Garbi24 ens ensenya una porta normanda.

Per què USD?

Torno a ser jo, la Clara. Avui voldria explicar-vos un dels motius del nom del blog. Tots i totes els integrants d'aquest col·lectiu tenim, d'una manera o altra, una relació estreta amb la mort (no, no patiu, aquest no serà un blog dramàtic, ni macabre).
Buscàvem un títol que no espantés i que, en certa forma, suggerís una cara amable del trànsit final, si és que això és possible. Quan vam caure en el nom d'Una sortida digna, de seguida vam creure adient començar a penjar imatges de portes obertes, no tancades.
Properament us direm d'on hem extret concretament el nom del blog, ja que ha estat copiat, amb permís de l'autor, evidentment.

Porta a Tossa de Mar


Porta senzilla, humil i preciosa a Tossa de Mar.