dissabte, 5 de setembre del 2009

Clara enamorada

Torno a ser la Clara. No us ha passat mai que us heu enamorat d'una persona, només de mirar-lo als ulls. A mi em va passar quan anava a l'institut, a finals dels setanta, i els ulls eren d'un professor de català. Ell era recent sortit de la Facultat i els seus ulls em recordaven als d'una altra persona, un italià del segle XVI que em va encisar.
Tinc tantes ganes d'explicar-vos les meves coses.

10 comentaris:

  1. Doncs fes-ho Clara estem plens de frissança de conèixer-vos...endavant!!

    ResponElimina
  2. Doncs, sí, Clara, ens agradarà que ens expliquis les teves coses. Cadascú s'enamora a la seva manera, no hi ha res a dir... jo no sóc tant ràpida, necessito més temps que una sola mirada. Deu ser un moment d'una intensitat molt gran.

    ResponElimina
  3. I tan que m'ha passat...és una sensació tan bonica.Però de vegades, aquest enamorament no sol ser correspost per l'altre persona.Espero que el teu sí,perquè així em pregunto si salten coets i espurnes...^-^

    ResponElimina
  4. A mi m'ha passat fins i tot abans de mirar-la als ulls. Vull dir, només de mirar-la als pits ja sabia que era obra d'aquell petit fill de sa mare que anomenen cupido.

    ResponElimina
  5. Per nosaltres, no et tallis, Clara.
    Ai en Cúpido, crec que ha tots ens ha tocat!
    ;)

    ResponElimina
  6. ostres..no se us pot deixar sols ni un moment.

    faig vacances i quan torno..mireu la que heu organitzat!!

    heu trencat tos els meus esquemes..jajajja
    pero la meva tafaneria esta a tope
    quina gent mes maca veig per aqui!!!
    vinga...vinga..no us talleu...

    ResponElimina
  7. mmmm... jo també em vaig enamorar d'els ulls blaus del professor de català, però era de 3r d'ESO, no de 8è d'EGB...

    Qui no s'ha deixat mai enlluernar per la saviesa, la tendresa i la maduresa d'algun professor que podria ser el teu pare?

    ResponElimina