dijous, 17 de setembre del 2009

La Mort

No us espanteu, sóc la Mort. En general, com ja s'ha comentat, formo part de totes i cadascuna de les històries d'Una sortida digna. Això no és original, perquè de mi se n'ha parlat molt i bé al llarg de la història de la literatura. I és que, en el fons, de temes per a parlar n'hi ha ben pocs. Tibau diu que parla de mi amb sentit de l'humor i tendresa; ja veurem si riu tant quan me li planti al davant, cara a cara.

4 comentaris:

  1. Doncs jo et tinc força respecte...Això que vinguis sense avisar, em provoca un esperit en certa manera positiu.. perque el fons, per culpa teva, intento gaudir de cada moment com si fos l'últim.
    Tinc curiositat per saber cóm es pot parlar de tu amb to humorístic...
    Crec que m'haig de comprar el llibre d'USD! ;-D

    ResponElimina
  2. Dona, mort, et parlo en femení... com acostumem a fer.

    Respecte... si que en fas, però que faríem sense tu! Estaríem ben perduts.

    Ara que et tinc aquí a mà, voldria demanar-te una cosa. No podries organitzar-te una mica millor i triar més bé els moments que véns a buscar a cadascú? I oblidar-te dels nens, i dels que són massa joves per a tu, vella xaruga!

    I ... altres coses que per no demanar massa me les guardo... de moment.

    ResponElimina
  3. Uis Mort, a mi em fas bastant respecte. Penso que hauries d'estar contenta que en Tibau parlés de tu amb tendresa i humor

    ResponElimina
  4. Ei mort! Saps que ets molt afortunada? Has conegut i coneixeràs tothom. Des dels més humils als més rics, dels més tirans i mesquins als més altruistes i bons homes. Cristians, musulmans, jueus..., a tots! I no te'n deixaràs ni un de sol!

    ResponElimina